No, que ningú no caigui en la depressió postmundial. No encara. És cert que la copa del món de futbol desgrana els seus últims dies –no els passa que, com més partits veuen, més tenen la sensació que en realitat no els agrada el futbol sinó que el que realment els agrada és veure jugar el Barça?–, que el mundial s'acaba, però també és innegable que l'estiu és aquí i amb ell el Tour i diversos campionats d'esports individuals. Ja ho saben: ciclisme, atletisme i natació, per exemple, esports que els seus fidels creuen violats per la ignorància dels futboleros en atur, quan el sol castiga, i als quals nosaltres –ell, vostè i qui això escriu– fem incursions puntuals, anuals i, sempre amb bona fe, apassionades. Perquè, tampoc ho negarem, el contrast entre el sufocant microclima estival i les imatges de ciclistes, atletes i nedadors esforçats, que condensen la severitat de l'entrenament solitari fet en temporada futbolera, en l'anonimat més rotund, és una contraposició solidària. Un nexe empàtic i que de bon grat ens agermana amb esportistes ignorats, la gran majoria desconeguts.

Però no tots. El Tour que ahir va començar a Holanda, per exemple, és l'última oportunitat per admirar Lance Armstrong. El de l'any passat va ser el de la tornada i aquest, a punt de fer els 39 anys, el de l'acomiadament definitiu. I si fem cas de les seves paraules un cop acabat el Tour del 2009 i de la preparació que ha fet enguany, començant pel disseny i la formació ex professo d'un equip, Armstrong ha arribat veritablement preparat per assolir el seu gran objectiu: guanyar el vuitè Tour derrotant el millor ciclista de l'actualitat, Alberto Contador.

Quan sabrem el desenllaç d'aquesta intriga començarà, a casa, a Barcelona, el campionat d'Europa d'atletisme. No hi haurà Bolt, ni Bekele, però des del 26 de juliol a l'1 d'agost hi haurà atletisme d'alta volada, en alguns casos, el millor del món. Si bé, diguem-ho tot, a uns preus indecents pels temps que corren i si del que es tracta és de promocionar l'esport en qüestió: abonaments que van dels 600 als 300 euros si es volen veure les coses amb perspectiva, o dels 420 als 210 pels tres últims dies de campionat. Es raoni com es vulgui, un mal negoci assegurat.

I en la primera quinzena d'agost, a Budapest, europeus de natació, el primer gran campionat després de l'ús i aprofitament indiscriminat dels banyadors màgics que han queixalat de tal indecent manera els rècords del món i del continent que, llevat de comptades excepcions, farà que tornem a les taules de registres de fa un parell d'anys per poder valorar justament el que fan els esportistes. Al·licient innegable que ens obre un interrogant pervers: si mentalment és, aquest, un esport terrorífic, quin serà per a l'esperit dels nedadors l'efecte de veure marques a un o dos segons de les de fa un any? L'epopeia és en crisi permanent, de la mateixa manera que la psicologia és la gran triomfadora dels temps moderns.