L’EDITORIAL
I si deixem tranquil Messi?
És un fet incontestable que els dos partits de Champions que el Barça ha jugat sense Messi, a Kíev i a Budapest, han estat engrescadors, prometedors, divertits, modèlics pel que fa a la posada en escena i a la pressió alta. No podem dir que hagin estat els millors perquè també és incontestable que el Dinamo i el Ferencváros poden tenir talent –tampoc en van sobrats–, però no han estat bons competidors i s’han arrugat tan bon punt els ha caigut el xàfec.
Amb rivals més o menys competents, són dos partits de Champions que han fet molt per a l’autoestima blaugrana, la col·lectiva i la de molts jugadors de manera particular. Per aprendre que també s’ha de poder jugar, competir, guanyar i agradar sense l’astre argentí.
El Messi descansat que va jugar contra l’Osasuna va ser letal. Veurem com torna demà a Cadis, però no hi ha cap motiu per dubtar que Leo va tancant el dol derivat de la seva marxa avortada i que els gols i els somriures aniran tornant poc a poc, també estimulats pels que ja exhibeixen Griezmann, Braithwaite, Dembélé o Jordi Alba.
Messi ha estat tres mesos lluny d’exercir la influència futbolística que se li coneixia i Koeman i l’equip ho han patit en pròpia carn en la lliga. Tot ha quedat degudament constatat i massa sovint magnificat en mitjans i tertúlies. No podíem ignorar la realitat ni deixar de descriure-la, encara que fos dolorosa. Però ara que sembla que remunta i que torna a veure’s llum, no s’entén quina necessitat té Carles Tusquets, president de la gestora del Barça, de fer públic que el seu criteri era vendre Messi a l’estiu. El seu... i potser el de molts. Però això era a l’agost. Messi encara és blaugrana i mentre sigui aquí se l’ha de cuidar com sempre s’ha fet perquè continuï sent un gran actiu futbolístic del Barça i no una font de controvèrsia. Pot ser que Tusquets hagi relliscat, però el seu paper institucional i per sobre de tot interí demana màxima contenció. Perquè tampoc es pot passar per alt que el veterà directiu fa aquestes manifestacions just ara que els precandidats –i la prudència de Laporta és molt simptomàtica– l’únic que exhibeixen al voltant de Messi és el propòsit de reconduir una relació deteriorada amb el millor jugador del món. En benefici de tots.