Avui Joan Laporta deixarà de ser president del FCBarcelona després d'estar set anys al capdavant del millor Barça de la història. Tot i això, en cap cas es pot considerar Laporta com el millor president de la història del Barça.

Al llarg d'aquesta presidència hi ha hagut llums però també moltes, massa, ombres. Crec que Laporta ha fet bé cinc coses molt importants. En primer lloc, posar fi a la violència a l'estadi i fer fora els Boixos Nois tot i les greus amenaces que va rebre el president i la seva família. En segon lloc, lligar el Barça amb Catalunya com mai, amb un missatge catalanista i sense complexos, tot i que s'ha equivocat perquè ha fet política des de la presidència del club. En tercer lloc, portar Unicef a la samarreta. Relacionar els valors d'aquesta institució amb els del Barça ha estat una decisió reeixida. El quart encert, apostar en el seu moment per Pep Guardiola com a entrenador del primer equip, amb ell ha arribat el millor Barça de la història. Per acabar, aconseguir sota la seva presidència un total de 67 títols.

També ha fet moltes altres coses que han deixat molt i molt a desitjar. Ha volgut tot el protagonisme per a ell, segurament ha estat el més presidencialista de tots els mandataris del club. No ha sabut fer equip en la seva junta directiva, en cap cas es pot considerar com a normal el fet que li hagin plegat, com ahir recordava aquest diari, un total de quinze directius en set anys de presidència. Ha exercit la seva presidència sovint amb un estil prepotent i fatxenda amb esperit d'autocrítica nul. No tot és culpa, com diu ell, de la caverna mediàtica espanyola. Nomenar a dit, sense buscar cap consens, del seu amic Johan Cruyff com a president d'honor del club. No estar a l'altura del càrrec que ha ocupat amb episodis lamentables com el de quedar-se en calçotets a l'aeroport, aquell frase tan recordada de: «Al loro, que no estamos tan mal», o ruixar-se amb xampany en una festa a Luz de Gas. Fer política des de la presidència del FC Barcelona i anunciar la creació d'un partit sent encara el president de l'entitat. No ser capaç de mantenir la neutralitat necessària, tenint en compte el seu càrrec, al llarg de la precampanya i la campanya electoral. No aconseguir la pau institucional amb l'Espanyol, cosa que també és responsabilitat, certament, del club que presideix Josep Sánchez Llibre. Ser incapaç de trobar un delfí amb garanties que es presentés a les eleccions. I, finalment, gestionar d'una manera nefasta tot el que va representar la moció de censura.

Això sí, fins al dia d'avui el traspàs de poders que ha fet la seva junta amb la nova de Sandro Rosell ha estat exemplar. Això s'ha fet molt bé, perquè s'ha pensat només en el bé de la institució blaugrana.