L’EDITORIAL
La bipolaritat del Barça
Més punts en la Champions amb la meitat de partits que en la lliga. Aquest és l’increïble desenvolupament de la temporada del Barça. En lliga, 14 punts en 10 partits. A Europa, 15 punts en 5 partits. No s’hi val a carregar-ho tot en l’aparent debilitat dels rivals de la Champions que, sent un argument defensable, s’estavella amb les punxades blaugrana en lliga contra rivals tan objectivament menors com el Getafe, i fins i tot el Cadis. Certament, el Ferencváros és un equip bàsicament ordenat, el Dinamo de Kíev ha estat arrasat per la Covid-19 i la Juve no va disposar del seu gran argument, Cristiano Ronaldo, en el primer partit, però amb tot, si el Barça de la Champions hagués proposat posades en escena com les de Cadis, el Wanda o la del Camp Nou contra el Madrid. no seria ara mateix l’únic equip que ha sumat tots els punts possibles. Inversament, val més no pensar què seria del Barça si l’equip de Koeman hagués quedat enquadrat en el grup del Madrid. El desconcert que genera la trajectòria del Barça és tan colossal que val més no treure grans conclusions ni després d’una fase de tres partits en positiu (Ferencváros, Osasuna i Dinamo de Kíev).
Demà es tanca la primera fase de Champions. Sembla que no hi ha gaire res en joc, però no és ben bé veritat. El primer lloc no està garantit, tot i que perdre’l implicaria un daltabaix monumental (fins i tot un 0-2 és vàlid, però no l’1-3 que al Camp Nou ja ha aconseguit el Madrid en lliga). Però és que de guanyar a perdre hi van 2,7 milions d’euros de diferència. Amb ajustaments retributius a l’ordre del dia en els treballadors del club, potser que els esportistes siguin solidaris amb els que cobren salaris més mundans i els tenen retallats, no?