La candidatura de Víctor Font és la que ha tingut més temps per treballar per les eleccions al Barça del mes vinent. Uns quants anys. Avui ha hagut de prescindir de la seva última incorporació, l’antic candidat Jordi Majó. Més enllà de l’oportunitat –afegir força, per minsa que sigui, sol ser interessant– o inoportunitat d’associar-se amb Majó, crida l’atenció que la candidatura més ben preparada no hagi tingut filtres suficients per detectar que Majó no els convenia, per haver posat en qüestió el criteri de Messi i per l’heterodòxia d’algunes de les seves intervencions a les xarxes socials. Però més enllà d’aquesta primera apreciació, és del tot pertinent plantejar-se que si a la candidatura de Víctor Font se li ha colat un perfil no desitjat com el de Jordi Majó, que és algú perfectament conegut i identificat per les seves escaramusses electorals en diverses convocatòries, vol dir que la resta de precandidats podrien ser igualment vulnerables a qualsevol incorporació amb sorpresa associada?

Doncs la resposta és probablement afirmativa.

Està per veure si l’episodi d’avui té o no un cost en termes electorals per a Font, i també –és molt temptador– si la resta de precandidats hi suca pa. Però un cop constatada la pífia d’avui, a Víctor Font se li ha de reconèixer la valentia de reparar l’error immediatament enlloc d’intentar tapar-lo amb un altre error, com hauria estat entrar en l’habitual espiral de justificacions. Avui no haurà estat el millor dia del precandidat Font, però molt pitjor és ser un incoherent.