Quan tan sovint hem de lamentar que els esportistes renuncien al compromís personal en la defensa de determinats valors que podrien exercir en tant que personatges públics i propagadors d’opinió, que personatges de tan alt nivell com Antoine Griezmann o Marc Gasol aixequin la veu contra el poder és una novetat i s’ha d’aplaudir i estimular perquè aquest tipus de resposta sigui cada vegada menys minoritària. Els que reivindiquen i justifiquen el mutisme del personatge públic en nom dels contractes publicitaris i d’hipotètiques revenges dels patrocinadors obvien que són justament són els esportivament indiscutibles i els econòmicament privilegiats els que poden jugar la carta de la creació d’opinió, molt més que els que viuen d’un salari convencional.

Marc Gasol, que ja s’ha declarat contrari a les polítiques dels estats en el drama dels que creuen el mar en pastera i també en favor de la sortida democràtica al conflicte Catalunya-Espanya, acaba de manifestar-se contra el privilegi que tenen els jugadors de l’NBA de rebre la vacuna de la Covid-19 abans que els col·lectius vulnerables. Les persones abans que el negoci. La vida abans que el diner. A més, la ciència i l’estadística dona tota la raó al pivot dels Lakers. L’esportista d’alt nivell no necessita la vacuna abans que la resta. Necessita passar test cada setmana, i en el cas de resultat positiu, té la certesa que serà asimptomàtic o manifestarà clínica lleu. No hi ha historial d’esportistes joves, en actiu, que hagin mort o hagin requerit ingrés a UCI. Els que necessiten primer la vacuna són els que tenen risc de morir o d’acabar en llits de crítics. Però és clar, a l’NBA, com a totes les organitzacions poderoses, li surt més a compte comprar vacunes per a tothom i deixar de pensar en la Covid-19 que estar fent test cada setmana i córrer el risc d’un brot que posi en risc partits.

Avui s’ha sabut que Antoine Griezmann ha gosat trencar amb la xinesa Huawei davant la sospita que el gegant tecnològic hauria posat en mans del govern xinès un dispositiu que mitjançant el reconeixement facial serviria per perseguir l’ètnia uigur, minoria que viu al nord-est de la Xina que té fesomia molt allunyada de la xinesa, llengua pròpia més emparentada amb l’àrab i que és assetjada pel règim de Pequín. No content amb la ruptura –que li causarà un perjudici econòmic– Griezmann repta Huawei que condemni la persecució als uigurs.

Demà ja estarem pendents de què fa Griezmann amb la pilota als peus. Avui, al seu capteniment li correspon una ovació i mereix trobar imitadors.