En poc més de tres hores el Barça iniciarà el partit contra el Llevant en una situació esportiva que ningú, absolutament ningú, podia preveure fa tan sols tres setmanes, quan va anar al Wanda pensant que una victòria el situaria a tres punts de l’Atlético. Ara és a 12, que poden ser 9 si resol el compromís d’aquest vespre. I pel mig han vingut els daltabaixos de Cadis i del Camp Nou contra la Juve, que està per veure quines conseqüències té.

Habitualment, contextualitzar és positiu perquè ajuda a filar prim en les anàlisi. Amb el Barça i la lliga, tot el context classificatori és ara per ara sobrer. Només falta que Koeman s’equivoqués ahir entrant a contestar la maliciosa pregunta sobre qui preferia que guanyés el derbi madrileny. Va ser un error perquè fer conjectures sobre la lliga només distreu de la dura realitat que assota el Barça.

A les 6 de la tarda del 13 de desembre, el Barça té la lliga perduda perquè guanyar-la no depèn dels seus resultats. Certament, ningú que anés serè negaria que el Barça seria campió si ho guanyés tot. Però, també apel·lant al principi de realitat, ningú pot sostenir avui que el Barça és capaç de guanyar-ho tot, perquè més enllà que tots els partits s’han de jugar, no hi ha cap argument que ho defensi.

L’única actitud raonable per al Barça és oblidar-se de la lliga. El d’avui és un partit i prou. Un partit més, una primera oportunitat per valorar si s’ha tocat fons o si encara hi ha més metres de pou. Un partit al qual en seguirà un altre. I de la capacitat de millorar, de sostenir aquesta millora en el temps i de la continuïtat en el joc, potser –remarquem l’adverbi– d’aquí a unes setmanes Koeman podrà tornar a mirar la classificació i, si la distància respecte al líder s’ha reduït, aleshores sí que podrà començar a pensar on i quan poden punxar els rivals. Mentrestant, la feina és només a casa, i no és poca...