L’EDITORIAL
Barça-PSG: d’aquí al febrer...
Falten dos mesos ben bons perquè arrenquin els vuitens de la Champions (16 de febrer en el cas del Barça-PSG). De fet, les eliminatòries no es tancaran fins gairebé d’aquí a tres mesos (10 de març). En el cas dels equips d’alt nivell que no brinden bones sensacions com són el Barça i el PSG, plantejar quina correlacions de forces hi haurà d’aquí a dos mesos vista és una temeritat absoluta. Un petit exercici retrospectiu ens ho demostra. Fa tot just dos mesos, el Barça acabava de cedir els primers punts i d’encaixar el primer gol en la lliga contra el Sevilla després de clavar dues golejades al Vila-real al Camp Nou i al Celta a Balaídos. Estava a tres punts del líder amb un partit menys i per res es podia pronosticar l’escenari actual ni intuir una orientació diferent a la del creixement constant. En aquest període de temps s’han lesionat de gravetat Ansu Fati i Piqué, ha tornat a caure Dembélé, s’ha recuperat Ter Stegen i els jugadors amb galons s’han mostrat tan erràtics que el Barça està descol·locat en la lliga, decebedorament classificat en la Champions i Koeman, cada dia més a la defensiva.
Marxem a París. El PSG, que fa els mateixos dos mesos ja havia perdut dos partits de lliga, va encadenar quatre victòries que el van situar líder, però dels quatre partits posteriors només n’ha guanyat un, mentre que el seu botxí de diumenge, l’Olympique de Lió, no ha fallat, li ha retallat vuit punts i l’ha desbancat del lideratge, igual com el Lilla. En el cas dels parisencs, la pèrdua del lideratge es percep secundària. Ahir als seguidors del PSG no els arribava la camisa al coll tement una lesió greu de Neymar. Avui respiren alleujats perquè l’estrella brasilera probablement només pagarà amb un senyor esquinç el que hauria pogut ser una greu lesió de lligaments –o fins i tot òssia– per l’entrada criminal de Thiago Mendes.
Queden dos mesos, una quantitat ingent de variables esportives i mèdiques per entrar en joc i una finestra de mercat que sabem que el Barça no està en disposició d’esprémer gaire, ni per provisionalitat institucional ni per múscul econòmic. Tot el contrari que el PSG.
Amb tot, la realitat s’imposa. I la del Barça és crua des de les derrotes a Cadis i contra la Juve. L’única estratègia possible continua sent enfocar el partit immediat amb obligació de millora. Invocant una antiga i clarivident premonició de Messi, el nivell actual del Barça pot servir per guanyar el Llevant per 1-0 amb un estrès demencial i demanant l’hora, però és dubtós que permeti avançar en la Champions. Demà passat, un nou escrutini contra la Real Sociedad, que encara que no ho sembli és el líder.