La imprevisibilitat forma part de l’encant de l’esport, també del d’alta competició. I encara que aquesta vegada la víctima hagi estat el Barça en la final de la Lliga de Campions d’handbol, no és gens sobrer repassar en desenllaç d’aquesta competició 2019/20 influïda per la disputa de la temporada 2020/21. En la final de Colònia s’han enfrontat el gran favorit –amb permís del PSG–, que era l’equip de Xavi Pascual, amb el teòricament menys dotat, si més no atenent a la classificació de la Lliga de Campions 2020/21, el Kiel, cinquè en el grup de l’imbatut Barça i amb dues derrotes contra els blaugrana. Sí, dos partits que segur que han interferit en la final de Colònia, que segur que han estat molt instructives per al tècnic dels alemanys, Filip Jícha, que a més coneix de sobres de quin peu calça Xavi Pascual perquè el tècnic català el va dirigir en les dues últimes temporades del txec com a jugador. En la final, el Kiel ha estat tan superior com ho va ser el Barça respecte al PSG en la semifinal. Cap objecció.

Quan un equip és el favorit, no té alternativa: ha d’assumir aquesta condició i posar-hi el colofó de la victòria. Qualsevol altre desenllaç és insatisfactori. El Barça no guanya la Champions des del 2015, ja fa cinc anys, però és el club que ha obtingut més títols (9). Només tres d’aquests corresponen a l’època post-Valero Rivera (2005, 2011 i 2015) i aquesta és la recança que queda després de la final a quatre de Colònia. Amb tot, el millor és que no caldrà esperar tot un any per tornar-ho a intentar. En menys de sis mesos, el Lanxess Arena tornarà a acollir la final a quatre, qui sap si amb públic, i el Barça és l’equip que té més ben encarada la seva trajectòria. I si Jícha va fer propòsit d’esmena amb resultats òptims, ara és el torn de Xavi Pascual.