Anna Cruz, una de les millors jugadores catalanes de l’última dècada, ha anunciat que deixa la selecció espanyola, amb la qual ha guanyat vuit medalles, dues de les quals d’or, i ha pujat al podi tant en europeus com en mundials i jocs olímpics. Podria fer-ho per mil raons, però la seva carta de comiat apunta a una trencadissa: “A la família no se la tracta d’aquesta manera”. “És molt complicat el dia a dia amb algunes coses que no s’ajusten al que entenc com a professionalitat: respecte i dignitat cap a unes professionals amb trajectòria d’èxit”. “Amb 34 anys veig innecessari continuar tolerant actes que van contra els meus principis i abans que això es torni amarg, prefereixo separar els nostres camins. Jo també tinc poder, el poder de decidir per a qui treballo i per a qui no”.

No cal ser més explícita: les seves queixes no es dirigeixen a la FEB ni a les companyes, sinó al tracte que ha rebut del seleccionador, Lucas Mondelo, a qui ja va tenir d’entrenador en una etapa en el Dinamo de Kursk.

La carta de Cruz ha aixecat polseguera perquè s’escapa de la normalitat. Quan algú marxa dolgut d’un lloc que ha sentit com a propi, el més habitual és o callar o estripar. És aquest calculat i precís terme mig que ha emprat l’escorta badalonina el que causa rebombori. Perquè no posa noms però s’entén tot.

El català Lucas Mondelo és el seleccionador espanyol dels millors anys d’aquest combinat i res fa pensar que aquesta etapa s’hagi de tancar aviat. En aquest sentit, és simptomàtica la resposta edulcorada, gairebé amb vaselina, del president de la FEB, Jorge Garbajosa, que ignora el contingut de la carta de Cruz per no trepitjar l’ull de poll del seleccionador però no pot deixar de banda que qui s’allunya del seu equip estrella és algú que li ha tret les castanyes del foc més d’una vegada. Tota una campiona de la WNBA que, a més, passa per un moment difícil per culpa d’una lesió i que no s’ha sentit tractada amb el tacte que esperava.