El catorzè triomf de Stephane Peterhansel és motiu més que justificat per aturar-se sobre aquest esportista nascut a Vesoul, a l’est de França, el 1965. Que faci molts anys que és conegut per monsieur Dakar ja és simptomàtic. Però la dada que perfila definitivament el seu caràcter de llegenda de l’esport mundial és la data del seu primer triomf al Dakar: 1991, ara fa 30 anys, quan en tenia 25. A més, ha repartit les seves victòries al manillar d’una moto (6) i al volant d’un cotxe (8).

No és comparable la longevitat competitiva d’un pilot de raids amb un de F-1, de MotoGP, del mundial de ral·lis i, en general de qualsevol especialitat de velocitat pura que necessita aquella espurna del jovent que es va transformant en experiència i estratègia amb el pas dels anys. Quan Carlos Sainz va guanyar el seu 26è ral·li en el mundial (Argentina 2004), 13 anys després del seu primer triomf, es va lloar justament la seva capacitat per mantenir-se competitiu en el temps, que el madrileny ha perllongat encara més fins a imposar-se en el Dakar 2020, amb 57 anys. Peterhansel ja va camí dels 56 i, si bé no té l’última dècima de velocitat de Loeb o Al-Attiyah, el seu compendi de virtuts com a pilot supera la resta de la concurrència quan la cursa deixa de ser un esprint pur i dur.

Per acabar-ho de centrar, en eels 32 Dakar que ha disputat Peterhansel, a banda de ser una màquina de guanyar únicament s’ha hagut de retirar en cinc. Una fiabilitat espectacular, del 85%, en un pilot que no té mai com a objectiu acabar, sinó ser el primer, i per tant sempre està obligat a atacar. A més dels 14 triomfs, acredita dos segons llocs, dos tercers i cinc quarts. És a dir, 23 classificacions entre els quatre primers. Tot són indicadors d’una gran estrella de l’esport mundial que no ha acabar de tenir el reconeixement de Hamilton, Schumacher, Márquez o Rossi, probablement perquè la seva disciplina no es disputa en un circuit tancat, amb tots els participants cos a cos i amb centenars de càmeres recollint morbosament tots els detalls.