Alerta màxima

Ha estat fer-se mal Valen­tino i començar a veure tots els defec­tes al for­mat actual de Moto GP. L'italià, com els grans actors, es men­java ell sol la càmera i ara, quan no hi és, ens ado­nem de com n'és de gran, la seva ombra. No sé a vosal­tres, però a mi cada vegada em sem­bla més urgent que hi tro­bin una solució. Moto GP, com la conei­xem avui, és l'ago­nia sobre rodes. I això no ho pot maqui­llar ni tan sols la supo­sada il·lusió que ens pugui fer que dos dels nos­tres es juguin el títol. A Lorenzo, pel seu his­to­rial i amb el vos­tre permís, el con­si­dero un dels nos­tres. Acla­reixo.

Ara fa pocs mesos dèiem que no podia estar gaire bé de salut un cam­pi­o­nat de Moto GP que no era capaç d'ofe­rir un mani­llar a Elias. Compte, que no és pas un qual­se­vol, el man­resà, i que pocs com ell podran expli­car als néts que un dia van ense­nyar l'esquena al gran Valen­tino Rossi. Aquells pri­mers símpto­mes ja s'han mani­fes­tat amb tota la cru­esa i al Cir­cuit ens hem ado­nat de l'autèntica gra­ve­tat de les lesi­ons. Veient la comi­tiva de pre­ju­bi­lats, apre­nents i lesi­o­nats que aju­den a donar forma a la gra­e­lla de Moto GP, només podem par­lar del prin­cipi de l'ago­nia. Ago­nia? Ostres, voleu pro­var-ho, de bus­car una paraula més adi­ent? Podríem fer broma i par­lar de la xicana mòbil en què han con­ver­tit la moto de Valen­tino, posant-la en mans d'un res­pec­ta­ble tre­ba­lla­dor de Yamaha. I recor­dar-ho com una anècdota. Però no. Aquest epi­sodi ens ense­nya on som i què tenim. Moto GP, si vol ser, ha de posar el cronòmetre a zero. O no serà. L'apa­ra­dor tec­nològic, el labo­ra­tori de les mar­ques, el cam­pi­o­nat de cam­pi­o­nats ja ha tocat sos­tre. Gràcies per tot, reis de la tec­no­lo­gia, però ara volem tor­nar a veure cur­ses de veri­tat com les d'abans.

Si heu estat capaços d'inven­tar quel­com tan exci­tant com Moto 2, heu de tenir prou valor per reo­ri­en­tar la màxima cate­go­ria, fent-la més com­pe­ti­tiva perquè sigui més humana. I no cal que siguin més de qua­ranta. Amb, posem-hi, de vint-i-cinc a trenta motos ja podríem tenir una cosa arre­gla­deta. I que a cada revolt es bara­llin per un pam d'asfalt. Volta rere volta, com ha de ser.