L’EDITORIAL
La reconstrucció, ni en quatre dies ni en quatre mesos
La supercopa era el títol que s’adaptava més bé a les capacitats actuals del Barça, i no ha estat possible guanyar-la. Significa això que s’entreveu una temporada en blanc? És impossible ser tan categòric en ple mes de gener, però analitzant-ho en sentit ampli és bastant probable que si Koeman no pot dotar l’equip de més recursos, els actuals no seran suficients per aspirar a la lliga i encara menys a la Champions. Pel que fa a la copa, de moment té una eliminatòria dimecres al camp de Cornellà que hauria de superar per no caure en una pèrdua flagrant d’autoestima. I després, ja seria als quarts de final d’una competició amb una estructura d’exigència in crescendo però que es pot afrontar amb possibilitats d’èxit fent esforços puntuals.
Tornant a la supercopa, la final és una imatge prou ben enfoncada de les febleses del Barça. Rebre l’empat dos minuts després d’haver obert la llauna ja és un mal símptoma, però defensar tan malament la pilota aturada –incapaços de mantenir la línia del fora de joc– i encaixar el gol que forçava la pròrroga a tocar del minut 90, quan el Barça havia de tenir prou recursos per amagar la pilota i aixecar la copa, retrata les mancances d’un equip que fins aquell moment havia patit el que no està escrit, semifinal inclosa. Segur que hi té molt a veure l’absència de Messi, material en el cas de la semifinal i futbolística ahir, en un dia d’impotència qui sap si condicionada per les molèsties i per l’escandalós tot s’hi val posat en pràctica per l’Athletic.
Per haver perdut el primer títol de la temporada i per com s’ha perdut, no és raonable esperar que el Barça cremi etapes per completar la transició que cal i que pilota Koeman. En primer lloc, perquè s’han hagut d’ajornar les eleccions i el pròxim president no podrà prendre grans decisions esportives fins a la pròxima finestra de mercat. En segon lloc, perquè l’economia del Barça és precària –ja s’ha comprovat amb la negativa a pagar 5 milions per Èric Garcia quan pot venir de franc l’estiu vinent– i, per últim, perquè les circumstàncies –lesions, jugadors fora de forma– tampoc són favorables. La transició durarà pel cap baix tota aquesta temporada, en la qual es podrà optimitzar la manera de jugar però no arribarà talent individual nou.
Aquesta reflexió de fons i de club, però, no pot eclipsar que en la supercopa, el Barça ha perdut el títol però qui més trist ha d’estar és el futbol. Gil Manzano s’hauria de preocupar per com va caure en totes les trampes que li va parar l’equip de Marcelino, per com es va creure totes les mentides que va ordir l’equip basc i per com va permetre que el futbol desaparegués de la gespa a partir del 3-2. Impropi d’un àrbitre que pretén ser d’elit. Que fos el Barça qui acabés amb un menys també hauria de fer reflexionar. El gest de Messi és reprovable però respon a la quantitat de provocacions i antifutbol de què va ser víctima ell i el Barça en general.