El Barça és un gegant d’Europa. Líder de l’Eurolliga i si aconsegueix mantenir els imprevistos en uns nivells raonables serà candidat clar al títol. Està per veure fins on és capaç d’arribar el Joventut en l’Eurocopa, competició en la qual manté una trajectòria impecable. Però rere els feus tòpics del bàsquet català –masculí, per descomptat– i de l’assenyat i ambiciós plantejament de Manresa demanen pas dos projectes d’esport femení que esportivament són cada vegada més sòlids, fins al punt que només els efectes econòmics de la pandèmia els poden fer recular posicions en el context del bàsquet europeu.

L’Spar Girona i el Cadí la Seu tenen poc a veure. Si de cas, els uneix una trajectòria més brillant del que es podria imaginar. A Girona ja han festejat dues lligues (2015 i 2019) i en totes dues han demostrat que són un club competent a l’hora de redreçar un rumb erràtic. A Europa l’Uni no ha fet mai ni un pas enrere fins al punt culminant d’aquests quarts de final de l’Eurolliga –primer equip català que ho aconsegueix– en els quals toparà amb un dels equips més en forma del continent, l’Avenida –cap derrota en cap competició aquesta temporada– amb ben poc a perdre. Entre els vuit millors d’Europa, una fita que hauria de ser motiu d’orgull per tot l’esport català i encara més si s’assoleix des d’una petita ciutat com Girona. I que no es pot convertir en obligació a consolidar si no és amb un impuls econòmic avui imprevist. Perquè, no ens enganyem, el pressupost de l’Uni no permet ajuntar Laia Palau, Gray, Vasic, Eldebrink, Araujo, Elonu i Reisingerová si no és gràcies a una coincidència de circumstàncies favorables.

Pensant en poblacions petites i pressupostos modestos, ens transportem a la Seu d’Urgell. Sens dubte, és des de fa anys l’equip amb millor relació entre pressupost i resultat esportiu de la Lliga Femenina. Ha tingut el bon costum, des dels ja llunyans temps d’Andreu Bou, d’ensopegar-la amb els entrenadors i de convertir una teòrica adversitat –un poble petit i aïllat, a algunes hores i un munt de revolts de les capitals– en un estímul per a la química de la plantilla. El Cadí s’ha quedat ara a les portes dels vuitens de final de l’Eurocopa com abans de la copa, però no hi ha cap dubte que dins de les seves limitacions trobarà solucions per lluitar novament en les eliminatòries pel títol, tot i la quantitat de clubs que han apujat el llistó competitiu aquesta temporada.