Què ho deu fer que últimament tots els objectius apunten a Messi? La resposta és òbvia i es va començar a escriure en un burofax d’estiu. I com que ha passat mig any i res no s’ha aclarit, ni en un sentit ni en l’altre, la corrua d’interessats a debilitar el Barça s’ha adonat que allunyant l’argentí del Camp Nou no només se li fa mal a l’equip, també es torpedina el club.

L’últim baluard de l’ofensiva es diu PSG i els seus instruments, Neymar, Leonardo, Pochettinoi Di María. Neymar –que es diu amic de Messi– va ser el primer però últimament es conté. El director esportiu, el tècnic nouvingut (que no passi per alt que és argentí) i el veterà extrem (també argentí, també amic) s’han prestat a la feina en els últims dies. Justament quan falten menys de sis mesos perquè finalitzi el contracte de Messi amb el Barça i negociar amb ell ja no és pecat. Justament perquè, sense president i amb un deute que espanta, al Barça se’l veu (i és) vulnerable. Justament, quan d’aquí a deu dies Barça i PSG estaran cara a cara en els quarts de la Champions, una eliminatòria que quan es va sortejar el PSG afrontava veient-se superior (amb motiu) i que ara es percep més equilibrada.

Massa llautó se li veu, al club-estat (i no precisament francès) de París. Tant és així que, aquest cop sí, els tres candidats a la presidència han sortit a parar-li els peus de manera contundent. Malgrat les seves manifestacions, cap dels tres pot evitar els remolins al voltant de l’argentí. Aturar les tronades només està en mans d’una personal... i es diu Leo Messi. És qui decidirà el seu futur, però també qui mentrestant pot fer callar els seus amics. Si pren la paraula més enllà d’una entrevista en prime time, podrem pensar que no tot el peix està venut. Si es manté en silenci, potser és que no li molesta que vagin xerrant.