La forçosament moderada ambició futbolística del Barça 2020/21 no és obstacle perquè socialment el club demostri una vitalitat desconeguda en entitats d’aquestes característiques. Es pot afirmar que no té parangó, possiblement perquè el Barça és l’últim reducte de club esportiu d’aquestes dimensions que no ha caigut en mans d’un propietari o d’un president que canvia els estatuts per perpetuar-se en el càrrec.

L’afirmació ve a tomb per l’espectacular xifra de socis que han demanat votar per correu en les eleccions del 7 de març. Tants com 22.811, gairebé un 21% del cens i pràcticament la meitat dels que van votar en les eleccions que va guanyar Bartomeu el 2015.

Certament, el grup de socis d’edat avançada del Barça és molt nombrós –i als majors dels 65 anys amb malalties o dificultats se’ls recull el vot al seu domicili– però gairebé 23.000 socis votant per correu és una dada que parla d’una massa social compromesa i amb voluntat d’exercir el seu dret de participació. Es miri del dret o del revés, és un fet altament positiu que ha de ser l’enveja d’altres clubs. Per moltes polèmiques, controvèrsies, retrets i pedres en el camí que apareguin, aquesta vitalitat és molt preferible a la forçada i artificiosa placidesa en què viu permanentment el Madrid –per posar el club més comparable–, amb uns socis narcotitzats pel bloqueig en l’accés a la institució que Florentino Pérez ha colat via reforma estatutària i previ control de l’assemblea de compromissaris.

El vot de censura impulsat a la tardor i la capacitat de recollida de firmes en plena època de restricció de mobilitat ja va ser –consideracions d’oportunitat i efectivitat a banda– un potent indicador que al Barça hi havia vida. En aquell moment era fàcil argumentar que costava poc unir-se per anar contra un president molt discutit que per fer propostes. El massiu vot per correu –que fa preveure una participació molta alta– en unes eleccions amb tres aspirants ve a desmentir-ho i confirma que, si mai totes les multinacionals de l’esport han d’acabar sent societats anònimes amb propietaris accionistes, el Barça hi plantarà cara fins l’últim alè.