El segell Barça triomfa en el mundial

AMa­drid els encanta dir que Guar­di­ola també s'equi­voca fent referència al cas Txi­grinski. Han des­co­bert la sopa d'all. Doncs és clar que de tant en tant també s'equi­voca i de vega­des, fins i tot, ho ha admès en com­pa­rei­xen­ces públi­ques després d'un par­tit. L'ucraïnès, que veri­ta­ble­ment ha tin­gut poques opor­tu­ni­tats, no ha donat bon resul­tat i encara bo que s'ha pogut ven­dre a un preu prou digne a pesar que hi ha gent que hau­ria ava­lat la seva con­tinuïtat perquè con­si­de­ren que a mitjà ter­mini hau­ria donat un bon ren­di­ment. Mai no ho sabrem. El que és clar és que els de Madrid uti­lit­zen aquest cas per jus­ti­fi­car que el club blanc deixés esca­par com si res dos fina­lis­tes del mun­dial i fina­lis­tes de la lliga de cam­pi­ons. Sneij­der i Rob­ben van sor­tir de Madrid com si esti­gues­sin aca­bats i són l'ànima i el talent d'Holanda, una selecció que feia molts anys que no jugava una final del mun­dial. Amb Cruyff al cap­da­vant, Holanda va per­dre la final del mun­dial 74 con­tra l'amfi­tri­ona, Ale­ma­nya. I qua­tre anys més tard i a pesar del gol de l'espe­rança de Nan­ninga va cedir con­tra l'Argen­tina el dia que Kem­pes es va bea­ti­fi­car. Aque­lla Holanda lide­rada per René van de Kerk­hof seguia els models fut­bolístics de l'ante­rior. L'actual, que ha gua­nyat tots els par­tits, ha estat cri­ti­cada perquè no juga prou bé. La taronja mecànica ha pas­sat a ser la taronja pragmàtica i ja és a la final. Va fer una il·lusió espe­cial veure la cano­nada de Gio en la semi­fi­nal con­tra l'Uru­guai, que va ser un rival prou digne.

D'Espa­nya, la cons­tant dels últims anys. Els juga­dors del Barça han tor­nat a demos­trar que són pri­me­res espa­ses en tots els nivells i que Xavi, un noi de Ter­rassa for­mat al plan­ter, és el millor juga­dor del mun­dial. I a tots aquells que es van posar ner­vi­o­sos amb la manera de jugar quan l'equip de Del Bos­que va caure con­tra Suïssa i van insi­nuar i dema­nar un fut­bol dife­rent, més directe, se'ls ha de recor­dar que els equips bons saben per­fec­ta­ment a què juguen, com ha demos­trat el Barça en les últi­mes tem­po­ra­des. El Madrid, en canvi, no ha tin­gut una filo­so­fia de joc defi­nida i ha pagat la seva irre­gu­la­ri­tat amb des­fe­tes contínues a pesar dels fit­xat­ges. En una final poden pas­sar mol­tes coses, però Espa­nya, pel fut­bol que va des­ple­gar con­tra Ale­ma­nya, és favo­rita. I un dels ele­ments d'aquest fut­bol de toc però alhora de des­pesa física que va ofe­gar els ale­manys, va ser Pedro. A Madrid no es can­sen de repe­tir que va fallar en el con­tra­a­tac clar de gol. Aquí, sabem que el canari sem­pre dóna bon ren­di­ment i que és un encert total de Guar­di­ola.