La gestió de les restriccions que ha fet el Procicat al llarg de la pandèmia ha estat molt poc considerada amb el sector de l’esport, tractat gairebé sempre com un bloc monolític i afectat per tancaments pel broc gros, sense distinció. Ara que semblava que la feina de sensibilització (i pressió, no ens enganyem) començava a donar algun resultat, nova galleda d’aigua freda amb motiu de les eleccions al Barça que, si bé no serien exactament un fet esportiu, sí que són un esdeveniment de primera magnitud i transcendència global, una consideració que sembla que li ha passat per alt al Procicat.

Votar el 7 de març no és exercir el dret de participació política, com en el cas del 14-F. Però agradi o no, el Barça és el principal ambaixador de Catalunya al món i té escampats pel planeta 109.367 socis amb dret a vot. D’aquests, 22.811 han demanat fer-ho per correu. Negar el dret a fer-ho de manera presencial a una part significativa de la resta és una inexplicable falta de consideració, més encara quan el 14-F, per molt que hi hagués en joc un dret fonamental, no tan sols no es va ajornar sinó que l’administració va disposar un horari perquè votessin els malalts de Covid-19, amb equips de protecció previstos per a tots els integrants de totes les meses i un resultat en vot efectiu testimonial. Tot per preservar drets.

No s’hi val a argumentar que l’ajornament electoral del Barça (del 24 de gener al 7 de març) ha concedit més marge de temps per exercir el vot per correu, ni que quan es va decidir el canvi de data els confinaments vigents el 7 de març eren imprevisibles. En tot cas, en aquell moment s’hauria d’haver advertit que si es mantenien les restriccions, qui no hagués votat per correu i visqués fora de la comarca no podria fer-ho. Perquè, aplicant la (nul·la) lògica que impera avui, si enlloc d’un confinament comarcal estigués vigent el confinament municipal –fet tan incert fa dos mesos com qualsevol altra possibilitat–, encara es lesionarien els drets de més socis.

La solució era i és tan senzilla com habilitar el carnet de soci del Barça, acompanyat d’un certificat d’autorresponsabilitat, com a justificant per trencar el confinament comarcal. Un cop més, no s’ha atès una especificitat de l’esport, però encara tenen uns dies per esmenar-ho.