El soci del Barça ha estat implacable. Joan Laporta, el president de les Champions de París i Roma i del sextet del 2009, el que va apostar per Guardiola per donar continuïtat al cercle virtuós, l’home capaç de carregar-se el club a l’esquena, és l’encarregat, 18 anys després d’aquell 2003, de treure del fang el club. Aquells “millors anys de la nostra vida” fet eslògan s’hauran de reconvertir en les millors decisions en la maduresa de Laporta. Esportivament el Barça necessita un impuls immens (amb Messi o sense), econòmicament cal un pla de xoc i un altre de viabilitat, no es pot ajornar més l’engegada del nou Camp Nou i l’Espai Barça si s’aspira a no perdre el pas dels grans d’Europa, i urgeix una regeneració per fugir del sòrdid Barçagate i recuperar el club d’Unicef.

El resultat de les eleccions manté la correlació de forces que es va posar de manifest en la recollida de firmes per ser candidat. El vot de Laporta dobla el de Víctor Font, en unes eleccions amb altíssima participació, més encara amb les restriccions de mobilitat que hi havia. Molts socis se les han saltat, una mostra de la importància d’aquesta convocatòria i que dota l’elecció de Joan Laporta d’una legitimitat altíssima que, alhora, és una responsabilitat afegida a la que ja comporta el càrrec. I una altra constatació: el Barça és un club molt viu.

Amb un lema, “estimem el Barça”, tan simple i tan obvi que el subscriuria tot candidat però que només se li ha acudit al seu equip, i un “ho tornarem a fer” tan evocador del passat blaugrana i del present del país, qui guia la seva elecció per les emocions ha votat massivament Laporta. Afegim-hi el seu carisma i el record d’un barcelonisme feliç durant els seus dos mandats, i tindrem el resultat.

Víctor Font no ha vist premiat els seus anys de treball. A la seva proposta, ben estructurada, li ha faltat la capacitat de seducció de Laporta, fins i tot en una campanya amb poc cos a cos. Serà bo que Laporta prengui nota d’algunes de les seves propostes. Toni Freixa ha quedat per sota de les seves expectatives, que confiaven en un vot per correu que se sospitava d’un perfil de soci gran, nuñista, i per tant, anti-Laporta, un vot que Freixa s’ha acabat repartint amb Font.