Sent pràctics, l’eliminació del Barça de la Champions s’ha d’admetre que té la virtut de situar l’equip de Koeman davant uns objectius assumibles en el seu estat actual, que ja ha deixat de ser decadent per iniciar una remuntada que, òbviament, no es podrà culminar aquesta temporada. Aquests objectius assumibles són guanyar la copa i posar tota la pressió possible a l’Atlético perquè perdi tres punts més que els blaugrana, a més del partit entre tots dos al Camp Nou. No sembla un propòsit fora de l’abast, tenint en compte que abans del partit contra el Barça (9 de maig) ha de visitar el Pizjuán i San Mamés.

El calendari de lliga del Barça és notablement més exigent que el dels de Simeone. Però el vent ha deixat de bufar en contra. Com a mínim, diumenge es va calmar amb l’elecció de nou president i a partir d’ara, amb Laporta donant suport efectiu a Koeman, tot han de ser avantatges. Ni tan sols l’eliminació a París ha de representar una sotragada, per molt que sigui la primera vegada des del 2007 que no disputarà els quarts. El KO es va forjar en l’1-4 del Camp Nou, no pas dimecres a París, on l’equip va donar la cara contra un rival que, avui dia, és d’un nivell superior i que va jugar amb un coixí molt confortable.

El Barça tornarà a la Champions. Als quarts, i més d’hora que tard, a les semifinals i les finals. Mentrestant, motivar-se per uns reptes a l’abast és la manera de passar aquest temps de transició sense frustracions i fins i tot amb alguna alegria inesperada, com ho seria una lliga o una copa (o un doblet) que no fa tantes setmanes semblaven quimèriques i l’objectiu era, justament evitar al preu que fos quedar sense estímuls esportius al març. Res més lluny de la realitat.