Opinió

ARRAN DE TERRA

MARC BATALLER

Respecto, però no acato

Par­tint de la base que res­pecto, però no acato –una expressió que està en el pri­mer pla d'actu­a­li­tat arran la sentència con­tra l'Esta­tut–, la victòria de la selecció espa­nyola en el mun­dial de Sud-àfrica, s'ha de reconèixer que és l'equip que ha fet més bon fut­bol, amb el permís d'Ale­ma­nya. És l'ADN del Barça, encara que des de Madrid no ho vul­guin aca­bar d'accep­tar. I això és, pre­ci­sa­ment, la mare dels ous.

Sem­bla que ja fa un parell d'anys, des que el com­bi­nat espa­nyol va gua­nyar l'Euro­copa, que els espa­nyols s'han decan­tat pel gust al bon fut­bol, una cosa que fa anys i panys que els de Can Barça tas­tem i dis­fru­tem. Ja no par­len de la fúria repre­sen­tada per gent com ara Camacho i la seva suor sotes les aixe­lles. Ara s'enco­ma­nen al tiqui-taca, al joc de tocar i tocar fins que es tren­qui la mura­lla defen­siva del con­trari. Han des­co­bert la sopa d'all. Això sí, només advo­quen per aquest postu­lat quan juga el com­bi­nat espa­nyol.

Aquests dies hem sen­tit per tot l'Estat que la selecció de Vicente del Bos­que és l'exem­ple a seguir, un con­junt que dóna sen­tit a la paraula fut­bol en majúscu­les. Aquest mateix cor­rent d'opinió espa­nyol també ha cri­ti­cat per tots els can­tons pos­si­bles els equips que es dedi­quen a des­truir, com ara Holanda, que és cert que real­ment va renun­ciar a la pilota i al seu estil històric. Aquesta filo­so­fia d'apos­tar per l'excel·lència la subs­cric cent per cent, però s'ha de por­tar fins a les últi­mes con­seqüències si t'agrada el fut­bol.

M'explico. Els segui­dors madri­dis­tes van dis­fru­tar fins a l'exte­nu­ació amb l'eli­mi­nació del Barça de la Cham­pi­ons Lea­gue a les mans de l'Inter de José Mou­rinho. Fins aquí tot nor­mal. En aquells moments, van des­ta­car el joc defen­siu i des­truc­tiu que va prac­ti­car l'equip italià. Van posar en un altar Mou­rinho i van moure cel i terra per fit­xar-lo. Van lloar l'anti­fut­bol i cap pro­blema, perquè con­tra el Barça tot s'hi val. El més impor­tant són els resul­tats, defen­sa­ven. Fins i tot, alguns sec­tors més radi­cals asse­gu­ra­ven que el sis­tema del Barça era massa avor­rit i poc directe. Però si algú s'atre­veix a prac­ti­car l'anti­fut­bol con­tra Espa­nya, lla­vors sí que és un sacri­legi. Quina hipo­cre­sia. Són uns cara­gi­rats. I aquest cop no només ha estat la bru­nete mediàtica la que ha fet ser­vir aquests argu­ments, sinó la gran majo­ria de l'afició espa­nyola sense cap mena d'excepció.

Aquest és un dels motius pels quals no volia que guanyés Espa­nya. Després n'hi ha d'altres, polítics o ideològics, però no cal entrar-hi a fons. Ho rei­tero un cop més: res­pecto, però no acato.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.