Queda la tornada, les semifinals i la final, i rivals pel camí com el Chelsea, el Wolfsburg, el Lió o el PSG que anys enrere feien venir tremolor de cames però als quals avui se’ls mira a la cara. El Barça té molt encarrilat el pas a les semifinals de la Champions després d’haver passat per sobre del Manchester City amb una primera meitat aclaparadora de les jugadores de Lluís Cortés a la qual només li ha faltat més definició a l’àrea. Sigui com sigui, el 3-0 és un resultat sensacional per situar-se a un pas de la final, tant per la renda materialitzada per Oshoala, Mariona Caldentey i la reapareguda Jenni Hermoso com per no haver mantingut la porteria a zero gràcies, sobretot, a la portentosa Sandra Paños i al penal que ha aturat.

El Barça s’ha fet gran i la seva disposició al camp, l’ordre i la solvència que demostra contra un equip ple d’estrelles i amb tres campiones del món afegeixen optimisme per la tornada a Manchester, dimecres vinent, i per afrontar serenes i ambicioses una encara hipotètica semifinal contra el guanyador de l’eliminatòria entre francesos PSG-Olympique de Lió. Qualsevol dels dos serà temible, però a França mana el PSG i l’Olympique ja no és aquell equip que allà on trepitjava ja no creixia més l’herba. En tot cas, per guanyar la Champions el Barça haurà de superar tots els rivals que desfilin per davant seu, i això inclou els més potents. Fa dos anys, l’equip blaugrana es va plantar a la final contra l’intocable Olympique i va caure amb estrèpit (4-1) contra un rival superior. Ara, el Barça fa la sensació que està en condicions de fer alguna cosa més que lluitar contra qualsevol rival. I és una molt bona notícia.