És bon senyal que s’associï el futur d’ Erling Haaland amb el Barça. Significa que l’efecte revulsiu de Joan Laporta és real, i això sempre és positiu en el curt termini. Diferent és la capacitat real del Barça de contractar el jugador que està en boca de tothom a Europa. Haaland no és una moda ni un producte de màrqueting. És un golejador implacable que té una dècada gloriosa per davant... si sap escollir on vol arrelar. A Dortmund no tenen potencial per retenir-lo i envoltar-lo d’un equip guanyador. Al Barça, al Madrid, al PSG, al Bayern i als grans equips de la Premier, sí. El ventall s’estreny i si el davanter noruec es deixa entabanar per les fantasies interessades del seu representant, Mino Raiola, comprarà més butlletes per equivocar-se que si escull en funció de sensacions, informacions descontaminades i consells del seu entorn personal més directe.

Però el reintegrament en la primera fila del futbol europeu ha d’anar més enllà de declaracions d’intencions i percepcions alienes. La institució Barça necessita passar de paraules a fets en aquests pròxims mesos per recuperar tota la credibilitat. Per tornar a ser vist com un rival temible en el mercat i en el terreny de joc. Per descomptat, aquesta situació no es pot capgirar com un mitjó. D’avui per demà, Laporta no trobarà la manera de renovar Messi, de fitxar Haaland, de refinançar el deute per donar aire a l’explotació i d’apuntalar la sostenibilitat situant la massa salarial dels esportistes professionals en valors assumibles si arriba un nou sotrac.

En el cas de Haaland, s’ha de tenir molt present que l’ínclit Raiola no ha fet cap altra cosa que iniciar la subhasta i que després de passejar-se per Barcelona i Madrid segurament trapitjarà París i algunes capitals angleses. És difícil saber si el controvertit agent té un destí predilecte però s’intueix que serà allà on li paguin la comissió més alta. Per tant, és tan positiu que el Barça estigui en la subhasta com que sàpiga retirar-se’n abans de frustrar grans expectatives, si la cosa surt de mare.

Dit això, s’ha d’advertir de l’error de subestimar Laporta, la seva empenta, l’optimisme contagiós que desprèn i la capacitat de la seva junta d’imaginar solucions quan sembla que no hi ha cap possibilitat. Si a més cau un títol –i si fos un doblet, immillorable– Koeman i els seus li hauran donat un cop de mà impagable. Perquè es tracta que equip i club vagin en la mateixa direcció i que es retroalimentin.