La copa que allibera el Barça d’un passat recent i trist

Ara ja es pot pro­cla­mar als qua­tre vents el que s’havia d’adme­tre xiu­xi­ue­jant: hi havia una diferència abis­mal entre gua­nyar la copa o caure en la final con­tra l’Ath­le­tic. No és moment de des­criure quin seria l’estat d’anim que s’hau­ria apo­de­rat del bar­ce­lo­nisme en cas de der­rota. Hau­ria estat, sal­vant totes les distàncies per valor dels tro­feus, haver esti­rat molts mesos enllà la frus­tració de l’estiu pas­sat. Sobren els detalls.

Les cares dels pro­ta­go­nis­tes de la nit de la Car­tuja dela­ten tot el con­trari. També unes cele­bra­ci­ons que, en temps d’opulència, s’hau­rien per­ce­but com estra­fe­tes però que ara es jus­ti­fi­quen per d’on ve el Barça i pel temps que ha pas­sat abans d’aixe­car un tro­feu, pràcti­ca­ment dos anys.

El mitjó s’ha girat. El Barça són els juga­dors, molts dels quals (Messi, Bus­quets, Piqué, Jordi Alba, fins i tot Ter Ste­gen) han pro­ta­go­nit­zat un cicle gloriós pas­sat. Al seu cos­tat la nova gene­ració (el mateix Ter Ste­gen, De Jong, Dest, Pedri, Araujo, Min­gueza, Ilaix...) en una sim­bi­osi acce­le­rada que ja té efec­tes visi­bles. El Barça també és Koe­man i és Laporta, que aquests sí que són nous en el reper­tori. Tots, sense excepció, s’han alli­be­rat del que va repre­sen­tar Lis­boa com a punt cul­mi­nant d’una decadència i han posat les bases d’un nou cicle, inde­pen­dent­ment del pro­ta­go­nisme que hi tin­dran.

Un nou cicle que s’acaba d’obrir amb la copa del 0-4. El Barça de l’abril del 2021 té fut­bol, men­ta­li­tat i química gru­pal per gua­nyar la copa i per esprin­tar durant vuit jor­na­des en busca d’un doblet que durant els anys de glòria no es valo­rava prou i que aquest 2021 cons­ti­tui­ria un impuls dràstic a aquest nou cicle. De moment, encara no està a l’alçada sufi­ci­ent per pen­sar raci­o­nal­ment en la Cham­pi­ons. Però a la tar­dor –fa qua­tre dies– qui fos cabal tam­poc veia la copa o la lliga ni en el més dolç dels som­nis.