A mesura que passen els dies va sent més evident que la Superlliga, el que queda d’aquest model o el que l’hagi de substituir, acabarà sent una realitat sigui sota el paraigües de la UEFA –que hauria de fer renúncies a privilegis estructurals– o de qualsevol altre promotor. De moment, les aigües tornen a mare, en un símptoma claríssim que la fera no era tan ferotge com els seus udols feien pensar i que els clubs que van desertar de la Superlliga de bones a primeres es van precipitar oferint tan poca resistència a les amenaces de UEFA, lligues i governs. Perquè les estructures del futbol es desmunten si falten els bons. La prova, avui mateix. Cap sanció, cap expulsió per al cap visible del motí, el Madrid de Florentino Pérez. Ara que ja ha aplacat la revolta (o això creu), el president de la UEFA, Aleksander Ceferin, confessa: “La clau és que les televisions ens reclamarien danys i perjudicis si no juguéssim les semifinals”. És a dir, qui paga mana.

I com que la temporada que ve qui pagarà continuarà manant, no hi haurà sanció per a ningú perquè la Champions sense el Madrid i el Barça no és el mateix, malgrat el formidable pedigrí de què presumeix la UEFA. Que els clubs s’abaixessin els pantalons tan de pressa és un símptoma més que no tenien la proposta prou treballada. The New York Times assenyala una falta de discreció de Joan Laporta amb Javier Tebas com l’alerta que va permetre la UEFA maniobrar a temps per pressionar tot bitxo vivent. Si serveix perquè la pròxima vegada el projecte tingui unes bases més sòlides, benvinguda sigui la filtració.

La UEFA ha rematat el dia traslladant la subseu espanyola de la pròxima Eurocopa de Bilbao a Sevilla. Per molts escarafalls que facin ara a la capital basca, per moltes compensacions que reclamin –sí, els diners, sempre els diners...– que Euskal Herria i Catalunya continuïn sent territoris lliures de La Roja sempre serà una magnífica notícia.