Quan va esclatar l’afer Superlliga i el rebuig va anar derivant en forma d’efecte dòmino, res feia pensar que una setmana més tard encara estaríem descobrint nous impactes. Ara resulta que la poca traça del president del Madrid, Florentino Pérez, és possible que acabi afectant la candidatura ibèrica (l’Estat espanyol i Portugel) per acollir el mundial de futbol del 2030. Si més no, això va proclamant Aleksander Ceferin, el president de la UEFA, que d’altra banda no és qui atorga la seu, per bé que alguna influència hi ha de tenir. Ceferin no s’amaga que ha fet amics a Anglaterra, tot i les ombres de sospita que s’estenen sobre el primer ministre Boris Johnson, a qui el partit laborista demanarà explicacions sobre el seu presumpte canvi de parer respecte a la Superlliga. Segons The Times, Johnson s’havia reunit abans amb el Manchester United, trobada que explicaria la determinació del club red devil per implicar-se en el nou projecte que, presumptament, tenia el suport del govern.

A Itàlia la federació ha posat de límit el 21 de juny perquè els clubs abandonin oficialment la Superlliga abans d’excloure’ls de la Sèrie A i de la Champions. Allà l’amenaça és creïble perquè ja van enviar a la sèrie B sancionats clubs tan troncals com el Milan (el Tottonero del 1980, una trama de resultats pactats) i el Juventus (el Calciopoli, del 2006, un escàndol de manipulació de designacions arbitrals). Més teatralització és l’anunciat canvi legislatiu a Itàlia segons el qual per inscriure’s al Calcio els clubs es comprometen a no participar en competicions no reconegudes per la FIFA, la UEFA i la federació italiana. Pur maquillatge per tapar les imperfeccions, perquè qualsevol club que decideixi marxar d’aquest àmbit simplement ho negarà fins l’últim dia i ho admetrà quan s’hagi desvinculat.

De moment, la caverna ja brama contra Ceferin, al qual aplaudia sense reserves quan la setmana passada defensava les fronteres clàssiques del futbol. Es gira contra el dirigent eslovè perquè encara no s’atreveix a fer-ho contra el causant d’aquest presumpte perjudici, que no és altre que Florentino Pérez. Ves per on, l’actuació d’un dels símbols de l’Espanya política, empresarial i esportiva que podria acabar costant la concessió de tot un mundial de futbol, un dany irreparable per a Espanya d’un dels espanyols modèlics. Tot sigui dit, si la represàlia es confirmés seria una arbitrarietat majúscula, una més de les que perpetren les grans organitzacions del futbol.