L’EDITORIAL
Koeman: de personatges, censura i estupidesa
Si qualsevol de nosaltres li etziba cara a cara a Ronald Koeman “estàs fet un personatge” és altament probable que l’holandès fins i tot s’ho prengui com un compliment. En el fons, Koeman respon amb prou fidelitat a aquesta definició. Ara bé, quan el tècnic del Barça li diu al quart àrbitre ‘vaya personaje’, que podríem traduir al català per aquest “estàs fet tot un personatge”, són dos partits de sanció.
I encara hi ha qui defensa l’immobilisme del futbol...
Perquè FIFA, UEFA, RFEF, LaLiga i els comitès disciplinaris fan servir twitter, emeten directes en streaming i han adoptat el VAR però, en el fons, continuen sent els mastodonts de sempre amb un únic objectiu. Mantenir l’statu quo. Canviar-ho aparentment tot perquè res no canviï.
Contrasta tanta celeritat amb la dilació del cas de l’insult racista a Mouctar Diakhaby en el Cadis-València. 26 dies per arribar a la conclusió que Juan Cala no li va dir ‘negro de mierda’. Però algú ho va dir – amb accent sud-americà, va anunciar Tebas– i aquí no haurà passat res.
Però per sobre de tot, que ‘vaya personaje’ siguin dos partits de sanció és aberrant. Tant com que Valtònyc hagi estat condemnat i sigui a l’exili per rapejar sobre l’èmèrit en uns termes que s’han acabat verificant. El contrast entre l’episodi Koeman i qualsevol de les entrades criminals i els insults sense sanció en el futbol de Tebas i la RFEF és feridor per a la intel·ligència humana, injustificable, sagnant. Digne origen d’una revolta que no era la de Florentino i que continua sense treure el nas.
Amb Koeman s’ha practicat directament la censura. O la revenja. Perquè a l’holandès els organismes disciplinaris i el món arbitral li tenen votada perquè, tingui raó o no, s’expressa sobre el que veu i si li sembla bé, critica. Com en l’acció de Mendy i Braithwaite en l’últim Madrid-Barça. La repressió s’ha cuinat a foc lent i així no s’asseurà a banqueta en els dos partits que decidiran si el Barça pot guanyar la lliga. Al país de Koeman això ja no deu passar, però el tècnic blaugrana no acaba d’aterrar com per no saber que aquí predomina l’arbitrarietat i els interessos obscurs.
Censura, revenja. Paraules i actituds d’ús freqüent últimament en aquesta democràcia tan plena que es diu Estat espanyol. També en el futbol.