La Champions tindrà noves campiones. Ni el Barça ni el Chelsea han inscrit el seu nom en un palmarès que només conté 19 edicions, i un dels dos posarà fi al domini de l’Olympique de Lió, que lidera el rànquing amb cinc títols seguits i set dels últims deu.

El Barça ja sap què és una final de Champions. Sap què és perdre-la per inferioritat manifesta. És possible que la final del 2019 li arribés massa aviat per pensar a guanyar-la. El que és segur és que fa dos anys el Lió estava fora de l’abast del Barça, però també de la resta de rivals. Ara ja no és així. No hi ha un equip clarament superior a la resta i el Barça està molt més ben preparat per afrontar partits com el que es jugarà d’aquí a dos diumenges a Göteborg. S’ha vist tota la temporada i s’ha rubricat avui, amb la capacitat de compactar-se, d’ajuntar-se en els moments de setge per part del rival, i amb la mentalitat de patir i resistir que han demostrat les jugadores de Lluís Cortés. Això, el Barça no ho tenia fa dos anys, quan una escomesa del contrari tenia moltes més possibilitats de destarotar les blaugrana.

Per accedir a la final del 2019 el Barça va trobar un sol antagonista de categoria, el Bayern, a semifinals. Ara ja ha n’ha eliminat dos, el City a quarts i el PSG en semifinals. Tot i això, s’ha de fugir de la temptació de considerar que la bèstia grossa era l’equip parisenc, que l’eliminatòria que s’ha resolt avui era la final anticipada o que la primera presència en una final (cas del Chelsea) és per tastar-la i perdre-la. Per res. El Chelsea és el campió anglès i el favorit per revalidar el títol de lliga de la FA (a un punt del City amb un partit menys). Molt de respecte per al Chelsea i per a la seva entrenadora Emma Hayes (nou anys en el càrrec), l’artífex del salt al primer pla europeu del club de Londres. Amb ella el Chelsea ha obtingut tots els seus títols rellevants.