CABÒRIES D'ESTIU
JOAN MARTÍ
Els jocs dels Jocs Mediterranis
Uns Jocs Mediterranis són una sèrie de competicions poliesportives entre països de la ribera d'aquest mar i algun altre que nomes té riu com ara Andorra que es caracteritzen per la seva escassa repercussió mediàtica però que arreglen la vida de la ciutat organitzadora. Tarragona els ha demanat precisament per això, per eixugar un dèficit flagrant d'equipaments esportius sense que li costi ni un euro. Com està el tema? Doncs bé, però malament. Hi ha llums i ombres, punts a favor i punts en contra. La part positiva és que Tarragona va obtenir el vistiplau estatal i va escenificar un consens absolut amb la Generalitat i l'Estat espanyol, que avui en dia i tal com estan les coses, ja és curiós. També ha lliurat el dossier i, tret de les picabaralles domèstiques amb l'oposició consistorial per haver comès errors prou evitables en la gestió que van aixecar sospites, ha donat una imatge de cohesió i seriositat a l'exterior. Sobretot quan el Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis (CIJM), el que talla veritablement el bacallà, li va preguntar si seria capaç d'organitzar-los a corre-cuita l'any 2012 perquè els grecs de Vólos i Làrissa no havien fotut ni brot i semblava que se'ls enganxava definitivament l'arròs. Finalment, els hel·lens i la seva crisi assumiran els Jocs. Tarragona, però, va quedar com una senyora. El punt negatiu és que hi ha rivals de la ribera sud del Mediterrani com Alexandria (Egipte), seu el 1951 dels primers Jocs, o Trípoli (Líbia), que no saps mai si puja o si baixa. Tres Jocs seguits a la ribera nord amb Almeria 2005, Pescara 2009 i Vólos i Làrissa 2012 és una exageració i això sumat al fet que Amar Addadi, el president del CIJM, és algerià, no conviden a l'optimisme desmesurat, ni de bon tros. I menys quan Addadi ja va deixar clar públicament que li agradaria instituir la regla de l'alternança entre el sud i el nord de manera explícita. És aviat per llançar la tovallola perquè cal veure si aquests projectes, a banda dels que han presentant Rijeka (Croàcia), eterna perdedora els últims anys, i Mersin (Turquia) són prou solvents. Però si Tarragona no obté els Jocs estarà al capdavant de la graella de sortida per a l'elecció del 2021.