Els jocs dels Jocs Mediterranis

Uns Jocs Medi­ter­ra­nis són una sèrie de com­pe­ti­ci­ons poli­es­por­ti­ves entre països de la ribera d'aquest mar i algun altre que nomes té riu com ara Andorra que es carac­te­rit­zen per la seva escassa reper­cussió mediàtica però que arre­glen la vida de la ciu­tat orga­nit­za­dora. Tar­ra­gona els ha dema­nat pre­ci­sa­ment per això, per eixu­gar un dèficit fla­grant d'equi­pa­ments espor­tius sense que li costi ni un euro. Com està el tema? Doncs bé, però mala­ment. Hi ha llums i ombres, punts a favor i punts en con­tra. La part posi­tiva és que Tar­ra­gona va obte­nir el vis­ti­plau esta­tal i va esce­ni­fi­car un con­sens abso­lut amb la Gene­ra­li­tat i l'Estat espa­nyol, que avui en dia i tal com estan les coses, ja és curiós. També ha lliu­rat el dos­sier i, tret de les pica­ba­ra­lles domèsti­ques amb l'opo­sició con­sis­to­rial per haver comès errors prou evi­ta­bles en la gestió que van aixe­car sos­pi­tes, ha donat una imatge de cohesió i seri­o­si­tat a l'exte­rior. Sobre­tot quan el Comitè Inter­na­ci­o­nal dels Jocs Medi­ter­ra­nis (CIJM), el que talla veri­ta­ble­ment el bacallà, li va pre­gun­tar si seria capaç d'orga­nit­zar-los a corre-cuita l'any 2012 perquè els grecs de Vólos i Làrissa no havien fotut ni brot i sem­blava que se'ls engan­xava defi­ni­ti­va­ment l'arròs. Final­ment, els hel·lens i la seva crisi assu­mi­ran els Jocs. Tar­ra­gona, però, va que­dar com una senyora. El punt nega­tiu és que hi ha rivals de la ribera sud del Medi­ter­rani com Ale­xan­dria (Egipte), seu el 1951 dels pri­mers Jocs, o Trípoli (Líbia), que no saps mai si puja o si baixa. Tres Jocs seguits a la ribera nord amb Alme­ria 2005, Pes­cara 2009 i Vólos i Làrissa 2012 és una exa­ge­ració i això sumat al fet que Amar Addadi, el pre­si­dent del CIJM, és algerià, no con­vi­den a l'opti­misme des­me­su­rat, ni de bon tros. I menys quan Addadi ja va dei­xar clar públi­ca­ment que li agra­da­ria ins­ti­tuir la regla de l'alter­nança entre el sud i el nord de manera explícita. És aviat per llançar la tova­llola perquè cal veure si aquests pro­jec­tes, a banda dels que han pre­sen­tant Rijeka (Croàcia), eterna per­de­dora els últims anys, i Mer­sin (Tur­quia) són prou sol­vents. Però si Tar­ra­gona no obté els Jocs estarà al cap­da­vant de la gra­e­lla de sor­tida per a l'elecció del 2021.