Cap desig d'interruptus. Com el seu cas és especial, el volem aquí i ara. Però acabeu abans aquest Nadal-Federer de baixa volada. Genera mal de coll seguir la pilota amunt i avall de la xarxa en aquest intercanvi immadur de cops, sense cap sentit. Almenys, els tennistes lluiten per un Grand Slam i la glòria. Figuradament, Laporta i Rosell o, en la seva representació, gent de les dues trinxeres que es llancen números, economies, reforços o qualsevol infantil argument pel cap, només ho fan per veure qui és més pinxo o lliga més estrangeres a la platja. Si els haguéssim fet cas, els dos gallets ja haurien portat 300 vegades Fàbregas en operació pròpia d'un nen de pit, la cosa més simple del món. I encara l'esperem, amb la mel a la boca. Últimes notícies en general destrempada: es complica, cal començar de zero. Doncs no: demostreu enginy i capacitat. Porteu-lo a temps d'iniciar la pretemporada, hi hagi teranyines a la caixa o sigui això xauxa, tant ens fa. És el futur, és de casa, l'heu posat en un compromís, s'ha embolicat la troca i entre uns, els altres i els de més enllà, cul de sac, ni val l'any vinent o el 2012. A l'Arsenal ja li hem pagat el seu Emirates, el seu Camp Nou. I ni les gràcies. Normalment, amb preses de pèl i cabassos d'euros. Ells es van emportar un nen. Ens tornaran la figura feta, però encara en progressió i aprenentatge, sort d'això. No passada de voltes, ni mig jubilada, com solen a fer. Ni de segona fila o caríssima. Wenger s'ha d'adonar que no li convé dirigir algú a qui el món sencer ha vist el llautó dels sentiments i les tendències naturals. Sorry, Arsène, no vagis de dandy. L'heu aprofitat set anys i els jugadors es passen els contractes, aquí i allà, per l'arc del triomf. D'exigir, poc. Última oferta raonable o us quedeu amb un rebel, una heretgia del capità gunner que era fa quatre dies. Anem forts? Anem-hi. Que vingui després la UEFA, la FIFA i la CIA, si cal. Contra la voluntat d'una persona, res a dir ni a fer. Diàleg ràpid, entesa, se'ls torna aquella jugada i acabem. Cap aquí. Prou. Ja ficats en farina, deixeu les raquetes, les revenges i els trastos pel cap. Uns, a fer d'ex. Els altres, a gestionar. I el tennis, per a Nadal. El Barça, per damunt de tots. I Cesc, ferm en la decisió presa. Traspàs raonable, ara.