Per més que expressem la voluntat que les seleccions catalanes competeixin oficialment, i per més massivament que ho fem, no hi ha manera. En comptes de gaudir d'allò més amb una selecció pròpia, ens toca veure com esportistes d'un nivell altíssim obren la porta dels grans títols a l'espanyola. En l'esport, com en l'economia, ells ens volen perquè ens necessiten. I com que en el camí somiat difícilment avançarem, almenys en esports com el futbol, per què no en busquem d'altres? No pas per oblidar-nos de la nostra voluntat, del que hauria de ser natural en un país normal, però com a mínim per no quedar-nos quiets i per reivindicar que no en tenim prou. Els jugadors, per iniciativa pròpia, podrien fer algun gest, significatiu o simbòlic. I els clubs, també.

Així com l'Athletic continua jugant només amb jugadors nascuts o formats al País Basc, per què cap club català no es planteja una idea similar? Seria una política de club com una altra, encara que alguns la interpretarien en clau terrorífica. No parlo del Barça, que sens dubte és un element identificador de Catalunya. El Barça és a dalt de tot, en l'elit mundial. Universal i catalanista, això no exclou que hi pogués haver un altre equip, a un nivell inferior, de plena identificació catalana. I fins i tot el Barça el podria ajudar, col·laborar-hi.

Penso en un equip de segona B, per exemple, amb ganes de guanyar simpaties, capacitat d'atracció i identificació. Al cap i a la fi, la majoria de clubs arrosseguen, per desgràcia, poquíssima afició. Ja poden anar prenent iniciatives i fent campanyes, que arrencar els seguidors i augmentar la massa social és una missió gairebé impossible. Des de fa temps, només hi ha un secret perquè un equip vegi augmentada de manera generosa l'afluència d'espectadors al seu camp: ser a dalt, lluitar per pujar. Sigui en la categoria que sigui, la gent només vol veure guanyar i pujar. Als problemes per captar aficionats, s'hi ha afegit la crisi econòmica que ofega gairebé tothom. Si molts ja havien de fer equilibris per subsistir en època de vaques grasses, ara n'hi ha pocs que no tremolin. Amb aquest context, potser recórrer a la imaginació seria prou benvingut.

Per fer un Athletic, els esforços són mínims. De jugadors nascuts o formats al país, n'està ple, en totes les categories i arreu. Segurament que algú no ho veuria bé i se'n queixaria, però em fa l'efecte que hi hauria força més a guanyar. Perquè la identificació, la simpatia, l'orgull, el sentiment de pertinença, podrien anar molt més enllà de la ciutat que representen. El target creixeria notablement. O no tindria més atracció arreu del país un Sabadell, un Sant Andreu o un Lleida amb aquesta aposta? I això, parlant d'una segona B que no és precisament una categoria encisadora. Si hi hagués la sort i l'encert de pujar a segona A, si es pogués arribar a primera...

Per als catalans i el nostre afany de tenir una selecció que ens representi, això significaria ben poca cosa. No seria cap solució a tots el mals, però potser sí una iniciativa modesta per aplaudir. O potser només són cabòries.