PRO­BLEMA NÚMERO 2. No és el més greu, però sí el més urgent. Senyors, facin-s'ho com vul­guin, però aquí s'ha de cons­truir una plan­ti­lla ja, i si s'hi és a temps, com­pe­ti­tiva! A 20 de juliol, el resul­tat de la suma de no tenir encara entre­na­dor, de dis­po­sar de només 12 juga­dors i d'haver suspès l'inici dels entre­na­ments dóna com a resul­tat un ridícul espantós que situa el Girona a la cua de la gra­e­lla del fut­bol pro­fes­si­o­nal, a l'altura dels His­pa­nia en la fórmula 1, aquell equip que sem­pre surt últim, que no acaba cap cursa, que no té ni un trist punt i que ni tan sols se sap qui és l'amo. El cas és que aquí tot­hom vol manar i ficar culle­rada en l'aspecte espor­tiu, però tot seguit amaga el cap sota l'ala quan és hora de fer el gest de dipo­si­tar els diners que es neces­si­ten abans que l'agost tru­qui a la porta. Els uru­gua­ians ja tenien Ariel Longo d'entre­na­dor. El grup d'indus­tri­als giro­nins que hau­ria enal­tit Vilaró fins a la pre­sidència apos­tava per Raül Agné i Xevi Julià. L'inter­me­di­ari Fran­cesc Duran també pro­met la lluna, però a canvi vol la direcció espor­tiva per a ell i la ban­queta per a Joan Car­les Oliva, un entre­na­dor gens ben vist en el col·lec­tiu des que a l'Alavés va dei­xar el car­net a un tal Dimi­tri Piter­man. No, si de dis­se­nyar equips tot­hom en sap (en el joc del Super­ma­na­ger –parlo ara de bàsquet– hi ha 250.000 entre­na­dors que fit­xen i des­fit­xen, amb diners de ficció, és clar). Fran­cesc Rebled, en la sag­nant roda de premsa de diven­dres, va par­lar de sumar i fer front comú per tren­car amb els Gusós, Rofes i com­pa­nyia i evi­tar d'haver d'aga­far el club amb pin­ces. Doncs enda­vant! I si en alguna de les alter­na­ti­ves hi ha un mínim de sen­ti­ment i de bones inten­ci­ons, no anar a bus­car a fora el que ja es té a casa seria un bon punt de par­tida. Que aterri gent externa amb un pro­jecte espor­tiu a sota el braç té, a pri­mera vista, dos pro­ble­mes: 1. Volen el Girona només com a apa­ra­dor dels juga­dors que repre­sen­ten (i el negoci el faran sem­pre ells, mai el club). 2. Si les coses es tor­cen, dei­xa­ran el club més pen­jat que un fuet, perquè mar­xa­ran amb la mateixa faci­li­tat i velo­ci­tat amb la qual han vin­gut.

PRO­BLEMA NÚMERO 1. Tenim un petit pro­blema, que diria aquell, que es diu... 80%. És la suma dels títols que con­tro­len els dos màxims acci­o­nis­tes, que si real­ment repre­sen­ten títols per valor de 2,5 mili­ons sense haver posat ni un sol euro, tal com va dir amb con­tundència Fran­cesc Rebled, ben bé se'ls podria reba­te­jar com la pare­lla Guset i Rofull. Si tot allò no és cert, ja tar­den a posar una que­re­lla. Si és cert, ja tar­den a mar­xar. Josep Gusó ja no és el pre­si­dent del con­sell, perquè va dimi­tir una hora i mitja abans de la junta d'acci­o­nis­tes. Però ell solet té el con­trol de més del 50% de les acci­ons. I no sé jo si serà ell qui deci­dirà a qui les vendrà (si té l'opor­tu­ni­tat de fer-ho, que ningú no dubti que tirarà pel dret) i a qui no, però el que és inne­ga­ble és que farà falta la seva sig­na­tura per ven­dre-les. I Gusó és llest. Dei­xant la pre­sidència cames aju­deu-me, es va estal­viar que els acci­o­nis­tes li digues­sin el nom del porc, però també va esqui­var el fet de donar expli­ca­ci­ons sobre les irre­gu­la­ri­tats que envol­ten la con­versió en SAE. I si ja té seri­o­ses difi­cul­tats per expres­sar-se en una sim­ple roda de premsa, com se n'hau­ria sor­tit quan li hagues­sin exi­git que expliqués el deute side­ral que ell per­so­nal­ment ha con­tret amb el club o com afron­ta­ria tota mena de pre­gun­tes com­pro­me­ses? Que ningú no des­carti encara una última mani­o­bra de Gusó (recor­dem-ho: les acci­ons són seves), però si tot el que s'ha dit és veri­tat, ja no té cap sor­tida digna del club. Com a molt, en té una de mig digna, des­pren­dre's ja de les acci­ons (o sig­nar un altre man­dat de venda, aquest cop sense data de cadu­ci­tat, perquè l'actual con­sell pugui nego­ciar sense tenir una gui­llo­tina al damunt) i mar­xar sense fer fressa i d'ama­gat. I resar perquè la irri­tació dels con­se­llers, dels acci­o­nis­tes de 500 euros i dels afi­ci­o­nats del Girona no acabi demà (Rebled ha con­vo­cat una assem­blea infor­ma­tiva en què el poble serà posat a dia de tota la gestió ante­rior) en l'exigència de pre­sen­tar l'audi­to­ria a fis­ca­lia.