PROBLEMA NÚMERO 2. No és el més greu, però sí el més urgent. Senyors, facin-s'ho com vulguin, però aquí s'ha de construir una plantilla ja, i si s'hi és a temps, competitiva! A 20 de juliol, el resultat de la suma de no tenir encara entrenador, de disposar de només 12 jugadors i d'haver suspès l'inici dels entrenaments dóna com a resultat un ridícul espantós que situa el Girona a la cua de la graella del futbol professional, a l'altura dels Hispania en la fórmula 1, aquell equip que sempre surt últim, que no acaba cap cursa, que no té ni un trist punt i que ni tan sols se sap qui és l'amo. El cas és que aquí tothom vol manar i ficar cullerada en l'aspecte esportiu, però tot seguit amaga el cap sota l'ala quan és hora de fer el gest de dipositar els diners que es necessiten abans que l'agost truqui a la porta. Els uruguaians ja tenien Ariel Longo d'entrenador. El grup d'industrials gironins que hauria enaltit Vilaró fins a la presidència apostava per Raül Agné i Xevi Julià. L'intermediari Francesc Duran també promet la lluna, però a canvi vol la direcció esportiva per a ell i la banqueta per a Joan Carles Oliva, un entrenador gens ben vist en el col·lectiu des que a l'Alavés va deixar el carnet a un tal Dimitri Piterman. No, si de dissenyar equips tothom en sap (en el joc del Supermanager –parlo ara de bàsquet– hi ha 250.000 entrenadors que fitxen i desfitxen, amb diners de ficció, és clar). Francesc Rebled, en la sagnant roda de premsa de divendres, va parlar de sumar i fer front comú per trencar amb els Gusós, Rofes i companyia i evitar d'haver d'agafar el club amb pinces. Doncs endavant! I si en alguna de les alternatives hi ha un mínim de sentiment i de bones intencions, no anar a buscar a fora el que ja es té a casa seria un bon punt de partida. Que aterri gent externa amb un projecte esportiu a sota el braç té, a primera vista, dos problemes: 1. Volen el Girona només com a aparador dels jugadors que representen (i el negoci el faran sempre ells, mai el club). 2. Si les coses es torcen, deixaran el club més penjat que un fuet, perquè marxaran amb la mateixa facilitat i velocitat amb la qual han vingut.

PROBLEMA NÚMERO 1. Tenim un petit problema, que diria aquell, que es diu... 80%. És la suma dels títols que controlen els dos màxims accionistes, que si realment representen títols per valor de 2,5 milions sense haver posat ni un sol euro, tal com va dir amb contundència Francesc Rebled, ben bé se'ls podria rebatejar com la parella Guset i Rofull. Si tot allò no és cert, ja tarden a posar una querella. Si és cert, ja tarden a marxar. Josep Gusó ja no és el president del consell, perquè va dimitir una hora i mitja abans de la junta d'accionistes. Però ell solet té el control de més del 50% de les accions. I no sé jo si serà ell qui decidirà a qui les vendrà (si té l'oportunitat de fer-ho, que ningú no dubti que tirarà pel dret) i a qui no, però el que és innegable és que farà falta la seva signatura per vendre-les. I Gusó és llest. Deixant la presidència cames ajudeu-me, es va estalviar que els accionistes li diguessin el nom del porc, però també va esquivar el fet de donar explicacions sobre les irregularitats que envolten la conversió en SAE. I si ja té serioses dificultats per expressar-se en una simple roda de premsa, com se n'hauria sortit quan li haguessin exigit que expliqués el deute sideral que ell personalment ha contret amb el club o com afrontaria tota mena de preguntes compromeses? Que ningú no descarti encara una última maniobra de Gusó (recordem-ho: les accions són seves), però si tot el que s'ha dit és veritat, ja no té cap sortida digna del club. Com a molt, en té una de mig digna, desprendre's ja de les accions (o signar un altre mandat de venda, aquest cop sense data de caducitat, perquè l'actual consell pugui negociar sense tenir una guillotina al damunt) i marxar sense fer fressa i d'amagat. I resar perquè la irritació dels consellers, dels accionistes de 500 euros i dels aficionats del Girona no acabi demà (Rebled ha convocat una assemblea informativa en què el poble serà posat a dia de tota la gestió anterior) en l'exigència de presentar l'auditoria a fiscalia.