Una de les prioritats de Josep Lluís Núñez durant els seus mandats va ser incrementar el patrimoni del Barça, amb prou èxit. El patrimoni dona solidesa i solvència a qualsevol societat, però també té una altra utilitat, la de ser convertible en diners en el cas de passar per dificultats econòmiques severes, com les del Barça ara mateix.

Ve tot plegat a propòsit de les informacions sobre les dificultats que estaria trobant el Barça a l’hora de redefinir el projecte del futur Palau Blaugrana en els terrenys on hi havia el Miniestadi, enderrocat fa mesos. El projecte inicial preveia un nou Palau amb 10.000 seients. Avui dia, amb aquesta capacitat, a Europa no es va enlloc. Fins i tot seria complicat organitzar-hi una simple copa. València ja està construint el Casal España Arena –Deu n’hi do amb el nom...– amb 15.600 seients per partits de bàsquet. Costa 220 milions, que d’entrada posarà Juan Roig (propietari de Mercadona i, de facto, del València Bàsquet, amb coneguts vincles amb el PP). El Barça també ha hagut de corregir el projecte perquè sense 15.000 seients no hi ha ni grans esdeveniments de bàsquet ni macroconcerts. Gastar un munt de milions que no tens per aconseguir un pavelló modern però no gaire més capaç que el Blaugrana actual no era bon negoci. Però és que fer-lo de 15.000 sembla que obliga a canviar-ne la orientació i entra en conflicte amb la finca que ocupa el Bowling Pedralbes, veí de l’antic Miniestadi.

Arribats a aquest punt i amb la saludable ànsia auditora i revisadora que mostra la directiva de Joan Laporta, és pertinent obrir el debat sobre la necessitat d’un Palau Blaugrana en propietat. Barcelona té el Palau Sant Jordi infrautilitzat i és fàcil que l’ajuntament s’avingués encantat a negociar un acord a llarg termini. El Sant Jordi necessitaria alguna actualització tant en els seus espais com en accessos i transport, però el Barça s’estalviaria el dineral de l’obra nova, podria negociar la venda dels terrenys de Miniestadi i disposaria de líquid per afrontar la reforma del Camp Nou i la construcció d’un pavelló de cost contingut per encabir les activitats a les quals el Sant Jordi (17.000 seients) els queda massa gran. En tot cas, és una possibilitat que mereix ser sospesada de nou.

L’Espai Barça es va projectar en unes circumstàncies i en un moment determinat i s’ha replantejat unes quantes vegades, però no sota els duríssims condicionants actuals. Les maquetes de nou Camp Nou que havia dissenyat Norman Foster –descartades fa temps– daten de l’any 2007 i les va presentar el mateix Joan Laporta en el seu segon mandat. No seria cap drama revisar plantejaments una vegada més si es constata que anar a lloguer al Sant Jordi pot ser oxigen financer per al conjunt.