L’EDITORIAL
Laporta anuncia al barcelonisme el final d’un cicle
La presència de Joan Laporta en la Festa de l’Esport català, on va recollir, en nom de la plantilla que es va coronar diumenge a Göteborg, el guardó al millor equip català del 2020 (i encara no havien guanyat la Champions...) no és fruit de la casualitat. Era el moment i el lloc adient per mostrar en públic que ha pres les regnes del club, que el Barça té un pilot.
El president no havia fet cap manifestació de pes des de la presa de possessió. La lliga era viva (pel que fa a l’esport) i l’auditoria estava per acabar (pel que fa a les finances) i de fet no se n’han fet públics els resultats però sí que se n’han filtrat valoracions poc positives del man dat anterior. Però ahir Laporta va escollir un escenari ben propici, prou neutral perquè l’acció no girava només al voltant del Barça, per verbalitzar el missatge que li interessava enviar via televisió pública i en hora de màxima audiència. Cicle acabat i canvis imminents, des de la setmana que ve. ‘Al loro’.
Hores abans, L’Esportiu havia fet públic que el Barça ha tancat un crèdit amb Goldman Sachs que era imprescindible per tenir marge de maniobra. Perquè el canvi de cicle no consisteix en un canvi de tècnic sinó en una reforma a fons de la plantilla, que possiblement no es podrà tancar en un sol any. No és només què passarà amb Koeman, sinó amb jugadors que han estat nuclears en l’última dècada –no cal dir noms, els sap tothom– i que han de deixar pas acceptant un canvi de rol, un canvi d’aires o fins i tot una rescissió que el club, amb les dades econòmiques a la mà i la hipertrofiada massa salarial de la plantilla esportiva, té arguments per plantejar a la baixa.
Prescindir de jugadors encara a alt nivell i que han estat ídols, autèntics referents d’una etapa daurada, és el que menys ve de gust a qualsevol dirigent esportiu. En primer lloc, pel mal tràngol que representa –i Laporta, d’un barcelonisme apassionat, no se n’escapa– i també perquè genera una quantitat ingent de controvèrsies que no es dissiparan fins que el nou projecte que es posarà en marxa obtingui resultats. Però la prioritat del dirigent esportiu responsable és procurar per la continuïtat i millora constant de la competitivitat dels equips, i fer front als relleus incòmodes. Aquest és un acte de servei tan transcendent com quadrar el pressupost. Ho saben bé al Bayern de Munic, un dels clubs europeus on aquestes decisions es prenen amb més professionalitat, tot i que és una institució que està dirigida justament per antigues llegendes esportives amb forts vincles emocionals amb el club.
Mai no pot ser un tabú plantejar-se quan s’ha de rellevar una generació d’èxit perquè a base d’ajornar-ho per no fer-s’hi mal, el debat s’afronta sempre tard i malament, i sol acabar amb disgustos i –ismes. Sortides exemplars com les de Xavi i Iniesta no sempre seran possibles perquè l’actitud de l’afectat és determinant. Com també ho serà la intervenció de Laporta i el delicadíssim equilibri entre fermesa i finezza, entre la capacitat de convicció i la determinació per arribar a l’objectiu fixat. En la seva primera etapa com a president, ja va prescindir de Rijkaard, Ronaldinho i Deco, però les circumstàncies actuals –sobretot les econòmiques– no admeten comparació i exigiran tacte negociador.