cop de cap
ramiro martín-llanos
Guardiola i la utopia de cada dia
Imaginem per un moment un Barça amb un altre entrenador, no sé, un altre, Van Gaal, Rijkaard, Antic, el que sigui, el que vulgueu, tant és. Imaginem per un moment, per tant, que sabéssim que ja no és Pep Guardiola l'entrenador que guia els gladiadors blaugrana. Orfes del far de Santpedor miraríem la temporada com es mira una muntanya, una ombra gegant que ens ve a sobre, el capvespre irremeiable de totes les il·lusions. Perquè, ben mirat, les dinàmiques que regeixen el futbol inclinen la balança a un fracàs segur. O com a mínim, al constant desinflament de l'esperança.
Analitzat en termes estrictament barcelonistes, el mundial ha estat el pitjor possible. Aquells optimistes que pensen que la dinàmica guanyadora de Sud-àfrica tindrà la seva continuació el 14 d'agost contra el Sevilla o en el debut de lliga a casa del Racing, són això, optimistes. Deixant de banda la professionalitat dels jugadors, la tendència natural és una línia descendent. Potser un descans després de tanta adrenalina, partits, gols, passades, finals jugades al màxim... La columna vertebral del Barça va aixecar la copa del món. Després de descansar els trenta dies que marca el conveni, tornaran a entrenar-se amb les mans definitivament plenes de títols. Amb el Barça, amb la selecció, individuals...
Per més inri, el mundial ha estat el pitjor possible per al Barça quant a Leo Messi. No va marcar cap gol en el campionat en què volia demostrar que, al marge de la samarreta que es posi, és la gran estrella del futbol mundial. No va assistir a l'auxili de la selecció anàrquica que integrava quan una colla d'alemanys van deixar per terra la ben guanyada fama de competitius que tenen els argentins. Quan havia de cridar, es va quedar mut. Mut perquè semblava impossible que ell, dins del camp, pogués parlar el mateix idioma que l'inefable Maradona, des de la banqueta, havia imposat. El problema de Messi és que només Brasil 2014 pot corregir el desastre de Sud-àfrica. Ni la copa Amèrica ni les eliminatòries mitigaran el dolor. A això s'hi afegeix els somnis ja complerts a Can Barça. Tots. En l'àmbit col·lectiu i individual. Arribarà ferit i desendollat. Guardiola, estem segurs, l'espera. I aquest entrenador sempre encerta el pla indicat per a Messi.
No cal, per tant, i per sort, imaginar un Barça sense Guardiola (a la imatge, retratat per Robert Ramos). Perquè, benèvol, ens ha donat el gust d'acompanyar-nos un any més. El repte és sideral, però tothom mira endavant amb confiança. Es dóna per fet que Guardiola ja està dibuixant per als seus jugadors un nou horitzó i el camí per arribar-hi. Hom s'imagina que Pep ha llegit Galeano i això de la utopia, que està sempre dues passes endavant, que mai no la toquem i quan, decebuts i cansats, ens preguntem per què existeix, ens responen que per a això que estem fent, per caminar.