L’EDITORIAL
El Barça, amb quatre fronts oberts: molt més que futbol
No hi ha cap altre club esportiu a Europa que a mitjan juny encara tingui tants fronts competitius oberts com el Barça. El reduccionisme futbolístic al·legarà que amb la milionada que costa mantenir bàsquet, handbol, futbol sala i hoquei patins en l’elit europea es podria pagar el salari de Haaland, però la rèplica és fàcil i contundent: a banda de vida, títols i foment de la pertinença, aquests quatre equips contribueixen decisivament a la imatge i el prestigi del Barça... i sovint eviten que el barcelonista abaixi la persiana de l’interès en plena primavera.
Mentre Laporta i la seva junta canvien els responsables estructurals dia sí dia també, mentre s’esforcen per redreçar el futbol i malden cada vegada que els arriba alguna novetat parcial de l’auditoria, l’equip d’handbol té la gran cita de la temporada a Colònia, l’últim servei que intentarà prestar Xavi Pascual abans de marxar a Bucarest. En poques hores sabrem si demà els blaugrana, omnipotents en l’Estat espanyol, culminen aquesta llarguíssima etapa d’èxits amb el títol més desitjat.
També demà, l’equip que fa la segona mossegada més gran al pressupost del club, el de bàsquet, inicia una final exprès de l’ACB, que proclamarà campió qui sumi dues victòries. El rival és el de gairebé sempre, el Madrid, tot i que el València ha fet els mateixos mèrits per ser-hi. Aquesta serà una final entre dos equips al límit de les forces, probablement un punt més en el cas del Barça, que acumula 90 partits inclosa una final a quatre de l’Eurolliga que el Madrid es va estalviar... i també amb un coixí, la copa, que entre que es percep llunyana i que és el títol menor no acaba d’omplir les aspiracions blaugrana. Ara, que pitjor li va al Madrid, que si no guanya l’ACB s’haurà de conformar amb la supercopa del setembre.
En aquest context, el més normal és que els jugadors menys carregats de partits siguin decisius, encara que estiguin a punt de fer 41 anys. De la capacitat i ofici de Pau Gasol per donar resposta als enormes, joves però encara un punt passerells pivots del Madrid en dependrà gran part de la sort del Barça, que té el factor pista en contra davant un Madrid que també va just de forces i arriba a la final amb jugadors tocats.
Com Xavi Pascual en l’handbol, l’entrenador del futbol sala blaugrana, Andreu Plaza, tampoc continuarà encara que guanyi la lliga –està immers en la semifinal contra el Palma– i que pugui presentar una Champions (la del 2020, jugada l’octubre passat) com a balanç d’una temporada estranyíssima que va arrencar amb l’equip en zona de descens en la lliga. Edu Castro, el tècnic del primer equip d’hoquei patins, sí que mantindrà el lloc. Aquest cap de setmana tanca la temporada lluitant per la copa i el doblet després d’haver quedat fora de la final a quatre europea.