Des d’ahir a 3/4 de 7 de la tarda l’única notícia autènticament rellevant que s’espera és que la vida de Christian Eriksen no corre perill, que podrà recuperar l’activitat pròpia de totes les persones i aquelles imatges d’un jove de 29 anys desplomant-se sense causa aparent, aquells minuts inacabables a la gespa amb les maniobres de reanimació, queden en un ensurt immens, però ensurt.

Avui és dia d’optimisme, cautelós si es vol, però d’optimisme. Perquè fa tan sols vint anys un episodi com el del migcampista danès hauria tingut moltes més possibilitats d’un desenllaç tràgic. Podria ben bé ser que Eriksen no tornés a jugar a futbol, però ho podrà explicar. I ho podrà fer per raons múltiples. Perquè als terrenys de joc hi ha desfibril·ladors. Perquè les assistències mèdiques dels equips són hiperprofessionalitzades i competents en emergències –què, si no una emergència, pot succeir en la pràctica de l’esport? I perquè fins i tot la primera actuació de qui no havia de disposar de formació en emergències –el seu company Simon Kjaer– va ser en el sentit correcte, alliberant-li la laringe i posant Eriksen en posició lateral de seguretat.

L’altre debat és si calia reprendre el partit Dinamarca-Finlàndia, amb tots els protagonistes afectats emocionalment (els danesos més, és clar). Totes les informacions apunten que la UEFA no va pressionar per jugar ahir, però només oferia avui com a alternativa, de manera que els jugadors, tot i admetre que no estaven en bones condicions, van preferir acabar amb el mal tràngol ahir mateix. El mateix Eriksen els va animar que ho fessin, però jugar ahir mateix va ser enviar Dinamarca a una derrota segura. El mateix Kjaer va haver de demanar el canvi, i no pas per esgotament físic, sinó per la situació d’angoixa i estrès que havia viscut.

Vista l’excepcionalitat, i amb totes les normes i regles que ens hem passat per l’arc del Triomf en l’últim any i mig en nom de la Covid-19, hauria estat preferible que la UEFA hagués demostrat una mica més de cintura i hagués reprogramat el partit al final de la primera fase. Qui sap si amb Eriksen animant des de la grada...