L’EDITORIAL
La lliga Elles: virtuts i mancances d’un punt de partida
Sembla que la lliga professional femenina de futbol serà definitivament una realitat. El CSD ja ha reconegut els fonaments jurídics imprescindibles per catalogar com a professional la competició –per resumir, que hi hagi vincles laborals entre clubs i esportistes i que la lliga tingui una rellevància i dimensió econòmica determinades– i a partir d’aquí, només cal establir un conveni entre el nou promotor –que estarà integrat pels clubs– i la federació espanyola de futbol. Com LaLiga i la RFEF, vaja.
Hi ha vincles laborals entre jugadores i clubs? No cal estendre’s perquè des de fa un any existeix un conveni col·lectiu, de mínims o menys que de mínims, però al capdavall conveni. Compleix el criteri.
És una competició rellevant? És la màxima categoria estatal i dona accés a la Champions, el campió de la qual és justament d’aquesta lliga, el Barça. Però, d’altra banda, aquest requisit el compleixen totes les màximes categories estatals i la majoria no són professionals ni s’espera que ho siguin a curt termini.
Té una dimensió econòmica prou notable? Una part dels ingressos dels drets d’imatge que comercialitza LaLiga van a la competició femenina. Però és una part ínfima, del 0,5%.
És evident que ha calgut un impuls polític de fons perquè la professionalització jurídica hagi tirat endavant, però és el que toca fer l’any 2021. Ara toca que aquest impuls institucional es reflecteixi en una gestió eficient i una generació d’ingressos que converteixi la lliga en una competició atractiva per als aficionats i per als patrocinadors. Tot vindrà lligat.
El nom no fa la cosa, però si es confirma que l’han batejat com a “Lliga Elles”, no s’hi hauran trencat gaire el cap. El que és autènticament important és que la declaració de competició professional sigui vista com el que ha de ser: un punt de partida i no una meta. Per professional que s’anomeni, a la lliga hi haurà mitja dotzena d’equips que estaran a anys llum no ja del pressupost –també– sinó de l’organització professional que requereix un club d’una lliga que se’n diu. El Barça i els grans clubs de futbol professional masculí sempre podran marcar la diferència respecte a la resta de rivals de la lliga femenina, però caldran estratègies per dotar de recursos els clubs més modestos i que puguin competir amb un mínim de mitjans i estructura professional que ara no tenen i compleixin els estàndards de gestió responsable, que és el que fa 30 anys perseguia la declaració de competicions professionals i la conversió dels clubs esportius en societats anònimes. Si la competició camina, la resta anirà venint, però per posar-la a caminar primer cal aixecar-la.