L’EDITORIAL
El còmplice Ceferin
La UEFA té tot el dret del món a equivocar-se en l’estratègia contra la Superlliga –i a fer marxa enrere, ni que sigui de manera parcial– perquè les competicions formen part del seu negociat. Però hi ha altres qüestions que són de nivell superior, d’interès global, de drets humans, en definitiva, i que estan per sobre de la més potent de les organitzacions i del més poderós dirigent, encara que es digui Aleksander Ceferin. La UEFA no ha fet un ridícul espantós prohibint que l’Allianz Arena de Munic s’il·lumini amb els colors de l’arc de Sant Martí aquest vespre durant l’Alemanya-Hongria. És més que un ridícul.
La UEFA no s’ha posat de perfil davant la denúncia d’una atrocitat com la nova legislació hongaresa que condemna l’homosexualitat a la marginalitat, la deixa sense drets socials i pràcticament l’etiqueta d’anormalitat. Directament, ha prohibit una manifestació de defensa dels drets de col·lectius minoritzats. La UEFA, sí, la del Respect a la màniga de les samarretes, la del not to racism, la de les campanyes en defensa de la diversitat. Mera retòrica, pura mentida.
Ho argumenta l’organització de Ceferin qualificant l’arc de sant Martí de manifestació política. Tot és política, i la UEFA en fa cada dia des que obre les portes. Perquè amb la prohibició ha donat ales a l’ultradreta, neofeixista i homòfob declarat Viktor Orbán, primer ministre hongarès. A Catalunya no ens hauria de sorprendre després de la lamentable persecució del suport als presos polítics en cada partit de Champions al Camp Nou. Però aquesta vegada ha anat massa lluny. El conflicte català és de naturalesa política –i recordem-ho, tot és política– però la defensa de la llibertat d’orientació sexual forma part del catàleg de drets humans i socials de les societats avançades del segle XXI.
Amb la prohibició, és ben possible que la UEFA hagi humiliat algun jugador de la selecció hongaresa que, per pura estadística, és probable que tingui algun integrant homosexual. En aquesta qüestió, l’esport (més entre els homes que entre les dones) està a anys llum d’apartar l’orientació sexual de l’estigmatització. Mentre als jocs de Tòquio participara l’aixecadora trans neozelandesa Laurel Hubbard –nascuda home però que compleix amb els nivells de testosterona que exigeix el COI per a les proves de dones– i Carl Nassib és el primer jugador de la NFL que fa públic que és homosexual, l’obsoleta UEFA pren partit a favor del principal involucionista d’Europa. És clar que també podríem preguntar-nos on és la Unió Europea i què fa immutable davant atemptats contra els drets de les persones d’un dels seus estats membres. La vella Europa, quina decepció.