L’EDITORIAL
Ben tornat Raül, ben tornats tots nou
Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Quim Forn, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva ja són a casa per celebrar la revetlla com vulguin, sense haver de mirar el rellotge per descomptar les hores que falten per tornar a les presons. La seva sortida dels centres penitenciaris no ha deixat lloc a dubtes: no han abdicat del seu compromís amb el país ni han renunciat als seus ideals polítics ni a l’objectiu de la independència. Ara cal que la resta, començant pel govern i acabant per l’últim ciutadà amb mínima consciència independentista i/o republicana, sapiguem estar a l’alçada de la dignitat que han exhibit al llarg dels més de mil dies de llibertat que el tenebrós i reprovat Estat espanyol els ha robat.
El primer acte de dignitat és no plegar-se al plantejament subliminal que fa el PSOE dels indults com a punt culminant d’aquesta gran fal·làcia que n’han dit retrobament. La persistència a mantenir en primer pla públic el conflicte ha desembocat en un informe demolidor de l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa, una reprovació en tota regla al sistema judicial espanyol i, en definitiva, a l’estat que el sosté. Per això, per aturar el cop –i no perquè Pedro Sánchez hagi vist la llum– els indults han arribat a pas accelerat.
Però els indults són un punt de partida. Queda reclamar amb la mateixa energia l’amnistia, el final de la repressió, el retorn dels exiliats i l’exercici del dret d’autodeterminació.
Hem repetit mil vegades –i ho continuarem fent mentre tinguem forces– que aquesta és una capçalera esportiva i que l’esport ens omple, però que hi ha moments en què fins i tot l’esport és secundari. La portada del 24 de març del 2018, l’endemà de l’empresonament del gruix de líders independentistes, mostrava sobre fons groc unes mans agafades a uns barrots, amb un títol explícit (GUANYAREM) i un subtítol en consonància. “L’esport ens dona vida, però res val més que la llibertat i la dignitat”. Mantenim l’afirmació, perquè avui encara no hem guanyat (com fins i tot saben els nou presos polítics i les seves famílies, tot i el goig del dia). Hi ha exiliats, hi ha encausats, alguns dels que avui han sortit lliures tenen cita la setmana vinent al sinistre Tribunal de Cuentas amb l’amenaça d’embargaments i més presó, i els represaliats o ferits es compten per milers. Per tots ells, la nostra portada manté el llaç groc. No tenim res a celebrar, per bé que Raül Romeva –per esmentar el pres polític que ha fet de l’esport una part rellevant de la seva manera de viure– avui ja no caldrà que s’imagini nedant al mar –com feia quan se sentia emocionalment baix– perquè es podrà tirar a l’aigua i bracejar fins que no pugui més. Felicitats a tothom. I seguim.