Es pot continuar apostant amb tota tranquil·litat per l’or dels Estats Units en el torneig olímpic masculí de bàsquet. Els jugadors de Popovich i els rivals que trobaran en el camí ja dictaminaran qui encerta el pronòstic. Però de moment, ens divertim. Perquè en l’esport un resultat que es pot considerar anòmal anima una competició i perquè és símptoma de bona salut competitiva que hi hagi seleccions que pugin a cavall de les estrelles de l’NBA –no totes les possibles, que LeBron James (36 anys) descansa els bíceps a casa– i les obliguin a fer penitència. L’Iran, el pròxim rival dels EUA, ja pot anar obrint el paraigua per la tempesta que li caurà al damunt.

L’estadística serveix per trencar-la i els precedents, per desmentir-los. Els EUA no perdien cap partit olímpic des del 2004 a Atenes. I França és el mateix equip –amb molts jugadors que encara es mantenen a les ordres de Vincent Collet– que va eliminar els nord-americans en els quarts de final del mundial 2019, a la Xina.

Els Estats Units continuen sent favorits però França presenta candidatura, si és que encara no ho havia fet. Collet també té jugadors de pes a l’NBA (Nico Batum, Rudy Gobert o Evan Fourner) o amb passat allà i present ben llustrós (Nando De Colo, Vincent Poirier o Thomas Heurtel), tots amb físic i talent més que suficients per competir. Benvingut aire fresc al torneig de bàsquet, que encara ha de posicionar seleccions com Itàlia, Eslovènia o l’Argentina, amb el dubte del nivell real de la selecció espanyola dels Gasol, Ricky o Rudy.

De qui no hi ha cap ombra de dubte del seu potencial és d’un dels equips amb més base catalana dels jocs, el masculí de waterpolo. Com en el cas del bàsquet francès, la victòria en el primer partit contra el gran favorit no predetermina res, però Sèrbia és la campiona olímpica de waterpolo i fer-li 13 gols a la reputada com la millor selecció defensiva del món no és a l’abast de tothom.