El nen prodigi que Aíto García Reneses va fer debutar a l’ACB amb 14 anys en farà 31 aquesta tardor. I mentre a Tòquio Ricky Rubio produeix, genera, meravella, lidera i aixeca les expectatives d’èxit d’una selecció espanyola que sap que s’ha posat en bones mans, els Timberwolves de Minnesota han traspassat els seus drets en l’NBA als Cavaliers de Cleveland.

Qui tingui al cap els Cavaliers de LeBron James, campions de l’NBA el 2016 i tres cops finalistes entre el 2015 i el 2018, s’ha de posar al dia. Els Cavs són ara mateix una de les pitjors franquícies de l’NBA. Des que LeBron va marxar als Lakers, han registrat 19, 19 i 22 victòries, una misèria absoluta.

A Tòquio, certament, Ricky fa el que vol mentre no tingui al damunt un jugador de l’NBA del seu mateix nivell. Fins i tot destaca com a anotador i com a tirador de tres punts, un aspecte que ha millorat dràsticament a condició de tenir prou espai per mecanitzar bé el tir. La paradoxa és ben manifesta: un dels noms propis del torneig olímpic de bàsquet no interessa a cap franquícia de l’NBA amb aspiracions diferents d’estructurar un procés de reconstrucció. L’avantatge dels Cavs és que tenen molt poca massa salarial compromesa a partir del 2022 i, per tant, hi ha marge per fer moviments. El problema, que està gairebé tot per fer en un equip que és un mal defensor, que necessita lideratge en el vestidor i que confia les possibilitats de futur a un grup de jugadors que tenen entre 20 i 23 anys.

Per Ricky, el viatge a Cleveland és una oportunitat per tornar a ser pal de paller d’un projecte, per tornar a demostrar que en l’NBA pot ser un jugador decisiu si té la pilota. Ara bé, en termes de ser important en la construcció un projecte a mig termini, potser és la seva última oportunitat. Els anys passen. 30, i 10 temporades en l’NBA fan de Ricky tot un veterà als EUA i un objectiu molt llaminer per un club europeu, amb el Barça, que té els seus drets aquí, sempre en la retina. De moment, que tothom s’ho tregui del cap. El salari del català per a la pròxima temporada és de 17,8 milions de dòlars (avui 21,2 milions d’euros) i això és més de la meitat del pressupost dels clubs més rics de l’Eurolliga. Ricky només té un any de contracte i l’estiu del 2022, per poc bé que li vagi la temporada, l’única raó que tindrà per tornar a Europa serà que se’n cansi d’anar fent la baldufa per l’NBA. Més o menys el que va permetre l’arribada de Mirotic, però el del montenegrí ha estat un cas molt puntual.