L’EDITORIAL
Asil polític en els jocs olímpics del segle XXI
En temps de la Guerra Freda, un dels objectius no declarats del boicot de l’antic bloc de l’est quan els Jocs es disputaven a Occident era evitar les desercions, perquè no eren pocs els esportistes que desapareixien de la Vila Olímpica burlant la vigilància dels delegats del comitè olímpic estatal corresponent –sovint, policia política camuflada– i l’endemà demanaven asil polític.
Aquest relat hauria de formar part del record dels temps analògics d’abans de la globalització. Doncs no. La bielorussa Kristsina Tsimanuskaia, velocista de 200 m, ha acceptat l’oferta d’asil que li ha fet Polònia, estat amb frontera amb Bielorússia i destí habitual dels crítics amb el règim autoritari del president Aleksandr Lukaixenko. A Tsimanuskaia la van retirar diumenge de la llista de sortida dels 200 m al·legant problemes psicològics que, pel que sembla, consistien a haver demanat explicacions de per què el comitè olímpic bielorús –presidit per Viktor Lukaixenko, el fill del president– l’havia inscrit d’amagatotis en el relleu 4x400 m quan Tsimanuskaia diu que no ha disputat mai aquesta distància. Aquestes pràctiques i el nepotisme evident en el comitè olímpic bielorús ja són mals símptomes, però el pitjor són les represàlies habituals contra la dissidència, i no cal ser esportista per patir-ne. Bielorússia és un dels estats que viuen entregats a Rússia, que els instrumentalitza i els convenç que sota el seu paraigua la vida serà millor que anant a la seva. Lukaixenko, en el poder des del 1994 –un altre mal senyal– és alumne distingit de Vladímir Putin, a qui sovint supera en estratègies de repressió. Autoritari, masclista, homòfob, negacionista de la Covid-19... col·lecciona denúncies per violació dels drets humans. Un currículum que fonamenta els temors de Tsimanuskaia, que ha renunciat a tornar al seu país i a veure la seva família per por de les represàlies.
Segons la mateixa atleta, ara se sent segura, custodiada per la policia japonesa en una comissaria. Ha hagut de ser l’ultradretà govern polonès qui hagi donat la primera resposta afirmativa a la petició d’asil. Tsimanuskaia també havia sondejat Àustria i Alemanya, sense resultats concloents. Qui sap si hi havia algun contracte de subministrament de gas que ho impedia...