L’EDITORIAL
Les aparences de Laporta enganyen
Ras i curt: el Barça és una institució tècnicament en fallida que la podrà evitar perquè té patrimoni i perquè busca (i segurament trobarà) la manera de reestructurar les seves despeses amb una opció clara d’aposta pel planter i amb un augment d’ingressos. Aquesta és la conclusió de les explicacions de Laporta sobre la renúncia a renovar Messi. Una conclusió que avança un setembre calent amb motiu de la publicació de l’informe de l’auditoria però que ja té una primera i esgarrifosa dada per començar a valorar. 487 milions d’euros de pèrdues de l’exercici passat.
Laporta, formalment, es conté. Durant la seva compareixença, podria haver estripat l’herència rebuda en cada resposta i, a banda de titllar-la de “calamitosa i nefasta”, no s’hi ha volgut aferrar... fins que hagi de decidir si proposa una acció de responsabilitat. Podria haver carregat fort contra Tebas i posar al descobert que amb la negativa a flexibilitzar la normativa financera per encabir el contracte de Messi està devaluant greument l’empresa que gestiona. Podria haver plantejat quina classe d’executiu és Tebas, que pren acords contra l’opinió dels dos socis que suporten el 50 per cent del valor de la competició. No ha fet res d’això. Tampoc no ha posat pressió a la plantilla –molt al contrari– per intentar un encaix a la desesperada a base d’una rebaixa salarial generalitzada.
487 milions de pèrdues han d’espantar qualsevol. Laporta s’ha hagut de resignar a perdre el millor emblema de la història del futbol. En termes econòmics, no només exposa patrimoni ell i la seva junta. Cal recordar que va necessitat ajuda externa per completar l’aval in extremis. I aquesta ajuda vol protegir-se i, per tant, exerceix un control.
Podria semblar que el Laporta genial, el president que sempre troba un conill per treure del barret, s’ha fet gran i ha perdut aquella espurna genial per resoldre situacions in extremis. La situació del Barça i el context econòmic en què viu no tenen res a veure amb els del 2003. El 2021 el Barça no pot accedir al Ronaldinho de torn perquè ni és al mercat ni, si hi fos, el podria pagar.
En canvi, és probable que el que aparenta ser el Laporta més poruc, més conservador, més heterodox, sigui en realitat el Laporta més valent. Laporta fa el que no va gosar fer Bartomeu: afrontar d’una vegada la reconstrucció post-Messi que s’apropava de manera inexorable. Bartomeu s’ho va arribar a plantejar, però no es va atrevir perquè no li venia de gust exiliar-se. En canvi, Laporta manté crèdit, sobretot perquè no ha tingut temps ni d’estructurar una nova estratègia, gairebé ni ha tingut temps d’equivocar-se. Ha separat els camins de Messi i del Barça però ha complert a la seva manera la promesa de reconduir la renovació de l’argentí.
Ara mateix, només Messi pot propiciar un nou gir de guió si li fes arribar a Laporta un tovalló de paper amb una proposta de jugar per una quantitat simbòlica, com va fer Pau Gasol. Faria ballar el cap al president i a tothom que ja ha assumit el game over. Hi ha temps, però és gens probable ni s’espera això d’un jugador inevitablement dolgut, com ho posa de manifest la negativa a comparèixer al costat de Laporta, com volia el president.
El Barça posarà fil a l’agulla per fer foc nou. I com més aviat cremi, com més gran sigui la foguera, com més aviat comprovi qui del planter val o no, més aviat tornarà l’equip al camí dels èxits, encara que costi un any o dos en blanc perquè els 30 gols de Messi i tota la resta de les seves aportacions no es compensen d’un dia per l’altre. En aquest sentit, i tot i que no entrava en els càlculs inicials, la renovació d’un tècnic decantat pel planter com Koeman prendrà ara tota la seva dimensió.
I malgrat les formes contingudes de Laporta quan es dirigeix a Tebas, la feina fosca contra l’acord de LaLiga amb CVC ja està feta. La marxa de Messi fa que el fons d’inversió es repensi posar uns 2.700 milions que Laporta veu irrisoris per un acord a 50 anys i posa en qüestió el lideratge de Tebas davant els clubs que donaven suport a l’entrada del fons de capital.
Queda la pota de Messi. On jugarà? Hi ha algun club amb capacitat de pagar-li el que li oferia el Barça? Probablement no... a menys que es desprengui d’alguna estrella (Mbappé, Harry Kane...) En aquest sentit, que la separació de Messi i el Barça hagi arribat el 5 d’agost li dona marge a l’argentí per deixar enrere el seu enuig amb Bartomeu, amb Laporta, amb els seus excompanys... i posar proa cap a un nou destí, a desgrat de tota la seva família.