Quan algú que té un missatge per explicar no pot dir ni fava, plora i somica sense control, és que el moment és greu. Si a més es tracta del millor jugador de futbol de la història, estem davant d’una escena sense precedents. El millor del món es desfà per haver d’explicar que marxa a contracor del club on volia continuar –a diferència de l’estiu passat–, un Barça que el volia però que hi ha hagut de renunciar perquè –tan senzill com això– s’ha adonat que les circumstàncies s’han aliat en contra i no el podria pagar.

Messi viu en estat de xoc i no el superarà en uns quants dies. Com més aviat marxi de Barcelona i arribi al nou destí, millor per ell. Però fins i tot per als escollits s’ha de fer dur el moment de tancar la porta de casa per última vegada i anar a un nou indret amb la recança de deixar enrere tota una vida.

Aquest migdia, Leo ha contagiat els seus plors a tot el barcelonisme, que també està en xoc. La pèrdua de Messi obliga a un replantejament complet perquè no té substitut. És una pèrdua que tard o d’hora s’havia de produir –no d’aquesta manera–, i que només serà reparada quan el Barça torni a construir un projecte engrescador sobre unes bases més sòlides. El dol s’ha de passar i el de Messi no es passa en dos dies.

Prenent la paraula a l’argentí, tornarà. Primer, per rebre el comiat multitudinari que li correspon. I més endavant per continuar sent un actiu del club. Messi acabarà la seva carrera esportiva en un altre equip però ha de ser patrimoni barcelonista.

Cap retret, ni a Laporta ni a Tebas, ni quan se li ha intentat estirar la llengua, preguntes que ha driblat de manera tan contundent com ho fa amb els rivals al camp. Sorprèn, quan trobar motius per envestir Tebas és molt fàcil. Amb tot, l’enorme deute del club i els condicionants de LaLiga per admetre el seu contracte han planat de manera constant sobre el seu resum, sintètic però sobretot interpretable, amb l’ajuda dels silencis i les evasives: “Hem fet tot el possible i no s’ha pogut”.

Les paraules i el llenguatge gestual de Messi adoben un final distant amb Laporta. Una ruptura emocional que amb el temps s’hauria de poder refer. Fa tot l’efecte que el president, aclaparat per no poder encaixar el nou contracte sense renunciar a alguna element fonamental –l’economia, la independència del club...– i tan a contracor com Messi, ha pres la iniciativa i ha propiciat un canvi de rumb que avui fa mal i que el pas del temps i les decisions futures permetran analitzar amb més perspectiva.