L’EDITORIAL
Què passa amb Maverick Viñales?
És simplista comparar l’episodi de Maverick Viñales quan va marxar del GP d’Indonèsia el 2012 –era una promesa de Moto3 i acusava el seu equip de poca professionalitat– amb el que li ha causat la sanció ara amb Yamaha. Viñales és ara un pilot fet, amb victòries i podis en la categoria reina i que era assenyalat per tothom com l’únic capaç de destronar el binomi Marc Márquez-Honda (el d’abans de la lesió, és clar).
Han passat nou anys i Viñales no ha traduït les victòries en títols. “Entre Marc i Mack”, era el pronòstic de L’Espòrtiu per al 2018. I després d’un inici fulminant (tres victòries i un segon lloc en les cinc primeres curses) va arribar el pendent per al pilot de Roses. Una història que s’ha anat repetint any rere any a Yamaha i que en el cas que ens ocupa ha desembocat en una barreja de frustració i ofuscació.
Valentino Rossi ja fa alguns anys que no és una referència comparativa vàlida. I Fabio Quartararo, l’any passat amb l’equip satèl·lit de Yamaha –el filial, per entendre’ns– i aquest 2021 amb l’equip de fàbrica, ha batut habitualment Viñales i, sobretot, ha aconseguit la regularitat que no troba el pilot de Roses, capaç del millor (va començar el campionat guanyant) i de caure a l’infern (fora dels punts a Alemanya i Estíria) amb setmanes de diferència.
Per ser equànimes s’ha de tenir present un parell de variables. Hi ha pilots (cas de Viñales) que necessiten tenir la moto al seu gust per ser ràpids –i aleshores són pràcticament imbatibles– i d’altres (cas de Quartararo) amb més facilitat d’adaptació que van de pressa pràcticament amb qualsevol cosa. No són necessàriament més ràpids, però necessiten poc per tenir confiança en la moto i ser molt competitius. I l’altre element: no tots els pilots tenen la mateixa consistència mental, la mateixa facilitat per positivar els moments complicats i treure’n el màxim profit possible.
Viñales es va equivocar a Spielberg i ho ha reconegut. La sanció d’un gran premi és proporcionada, però no hauria d’anar més enllà. Perquè, com els seus mateixos rivals a la pista admeten, Maverick és un dels pilots més nobles de la graella. S’escalfa, i va tenir una conducta poc professional quan va aguantar el motor amb el gas a fons i l’embragatge accionat en les últimes voltes. Aquesta acció va en contra de la vida del propulsor –tot i que hi ha un limitador que evita passar-lo de voltes– però que Viñales posés en risc la seva seguretat o la d’altres pilots com apuntava Yamaha no passa de ser una especulació. Per tant, ben sancionat està, però no cal fer-ne un gra massa. El pilot català i Yamaha ja havien anunciat que separaran els seus camins a finals d’any i que l’equip li rescindís unilateralment el contracte amb caràcter immediat seria un acte de revenja gratuïta. Tant a Yamaha com a Mack els convé acabar aquesta relació de la millor manera possible. Per part de l’equip, perquè si l’error l’hagués comès Quartararo o Rossi és segur que no hi hauria hagut tant soroll. I per part del pilot, perquè a Mack li interessa treure’s l’etiqueta de pilot impulsiu fora de la pista que fa temps que arrossega i que part del seu entorn personal tampoc l’ajuda a netejar.