L’EDITORIAL
Laporta esquiva la teranyina de Tebas
Cada vegada és més clar que la ruptura entre el Barça i Messi és una decisió estratègica del club com a resultat d’una anàlisi a mitjà i llarg termini. Perquè a curt és clar que es perdran ingressos directes –una gira sense Messi no es paga igual que amb l’argentí– i indirectes, patrocinis, marxandatge... Tot i que la decisió és de Joan Laporta i la seva junta, un determinat grau de corresponsabilitat s’ha de carregar a les espatlles de Javier Tebas, que no només ha permès que el negoci que gestiona (LaLiga), es devaluï sense Messi sinó que, pel que fa a un dels seus socis principals (el Barça), assistim a la paradoxa que la viabilitat que diu LaLiga que vol protegir es posa més en risc aplicant les regles estrictament que si s’haguessin flexibilitzat.
Laporta ha decidit fer cau i net anticipant la gestació d’un nou Barça sense l’argentí, sincronitzant unes noves bases futbolístiques amb un obligat i radical replantejament econòmic. Valorar-ne la idoneïtat exigeix deixar passar un temps prudencial.
En canvi, no ha calgut ni una setmana perquè la caverna esportiva hagi orientat el ventilador de la porqueria cap a l’independentista Laporta. El tracten poc menys que d’idiota perquè ha perdut Messi per no acceptar els 275 milions que el magnànim Tebas i reservava del contracte amb CVC. Intentem deixar de banda les diferències entre Laporta i Tebas, si és que és possible passar per alt que l’ultradretà president de LaLiga es va permetre recomanar-li al blaugrana que aïllés el Barça de l’independentisme.
Però és que en la base del raonament de Laporta hi ha tota la raó: els 38 clubs que han subscrit l’acord amb CVC han regalat el 10 per cent dels drets audiovisuals durant mig segle a canvi, en el fons, només d’una bestreta. CVC no injecta capital als clubs, tan sols els fa un préstec (sense interessos) a tornar còmodament en 40 anys. Taula de salvació per a algun club amb necessitats de reestructurar deute? Segurament. Però cal insistir que es tracta d’un préstec, que els préstecs habitualment s’han de tornar i que l’any 2071 CVC haurà recuperat els 2.700 milions i, a més haurà fet negoci amb el 10 per cent dels drets d’imatge. Una manera de fer que recorda el negoci de Florentino Pérez i el magatzem Castor: si va bé, tots els guanys per ell; i si va malament, ja pagaran els contribuents. Amb aquestes condicions, tothom en sap, de fer negoci.
Anem als números del Barça. 275 milions pel 10 per cent dels drets d’imatge durant 50 anys són 5,5 milions anuals. Equival a valorar el 100 per cent dels drets en 55 milions anuals. Irrisori pel catxet del Barça. Si fos un ingrés net encara se’n podria parlar, però tractant-se d’un préstec només es pot concloure que Tebas volia aixecar-li la camisa a Laporta i, a més, que li degués un favor i veure’l agenollat signant la sortida de la Superlliga.
La pretesa guerra entre Tebas i Florentino no és tan intensa com proven d’amplificar els altaveus de l’un i l’altre. No perdem mai de vista que a Tebas i Florentino només els separen els negocis. A Tebas i Laporta els separen el negoci futbolístic... i tota la resta.
Per tant, la decisió de Laporta és justificada, coherent i fins i tot valenta, perquè a curt termini li causarà més pèrdues que si hagués signat amb CVC, cobrat els 275 milions i mantingut Messi (a més, sense el desgast d’haver-ne prescindit) i els ingressos que genera. Altra cosa és valorar si alinear-se amb el Madrid i Florentino no és, d’alguna manera, anar de viatge amb un company incòmode, amb un os que et vol abraçar per ofegar-te.