Opinió

CABÒRIES D'ESTIU

XEVI MASACHS

De l'asfíxia als recursos il·limitats

CAI­GUTS DEL CEL.

En temps de vaques magres, molts clubs de fut­bol estan amb l'aigua al coll. Arreu i en qual­se­vol cate­go­ria, cadascú amb el seu nivell. Però sem­pre hi ha excep­ci­ons. A Màlaga, acos­tu­mats a patir, hi ha arri­bat la llum. De cop i volta, ha apa­re­gut el xeic de Qatar Abdu­llah Ben Nas­ser Al-Thani. Un xeic a Màlaga. Altres s'han ena­mo­rat de clubs angle­sos o han impor­tat estre­lles cap a casa seva. Al-Thani se n'ha anat cap a Màlaga. O a Mar­be­lla, que és a prop i hi estarà més bé. Ben curiós.

Tot ple­gat no va néixer per casu­a­li­tat, sinó per l'interès del pre­si­dent Fer­nando Sanz de col·locar l'equip a l'apa­ra­dor. Com a màxim acci­o­nista, se'n va anar de gira amb la idea de tro­bar petrodòlars per inver­tir en el club, can­sat de tanta asfíxia. Va aca­bar coin­ci­dint amb el xeic de Qatar, que, posats a fer, devia pen­sar que era millor com­prar-li direc­ta­ment el club. I per 10,5 mili­ons d'euros (a part d'assu­mir el deute, d'uns 14 mili­ons) es va con­ver­tir en l'acci­o­nista majo­ri­tari. A l'equip, el vol fer créixer fins a situar-lo entre els con­junts més potents de la lliga espa­nyola. Ha fit­xat l'exen­tre­na­dor del Porto Jesu­aldo Fer­reira i s'ha gas­tat ja força diners en fit­xat­ges, tot i que de moment de poc renom.

El xeic, però, no pensa només en el Màlaga, la seva porta d'entrada. També vol con­tro­lar i inver­tir en l'Ante­quera d'hand­bol. I no tot s'acaba en l'esport. Es vol invo­lu­crar en el sec­tor turístic i de ser­veis de la costa del Sol i ja s'ha reu­nit amb l'alcal­dessa de Mar­be­lla, que, com les altres auto­ri­tats polítiques de la zona, l'ha rebut amb els braços oberts. Com cai­gut del cel. Cada pas que fa és una incògnita, però també una temp­tació. Els mala­guenys estan un pèl per­ple­xos, però il·lusi­o­nats. No s'aca­ben d'expli­car per què, però els ha arri­bat un senyor que no té límits. Com un empre­sari d'aquells que apa­rei­xien amb mil pro­me­ses fa uns anys, però a l'engròs, amb diners per al que cal­gui. Que a la Rosa­leda hi ha deficiències? Ja hi han començat a fer refor­mes. Que hi ha poc afo­ra­ment a l'estadi? Ja pre­ve­uen ampliar-lo. Que una fun­dació et demana col·labo­ració apro­fi­tant la dis­puta d'un amistós de pre­tem­po­rada? Com­pres les 2.500 entra­des dis­po­ni­bles (segons cons­tava en la mateixa web ofi­cial del club), cedei­xes la recap­tació a la fun­dació i tor­nes a posar a la venda les entra­des. Si durarà gaire o no, costa de pre­dir. Però compte amb els petrodòlars, que a la Pre­mier són el pa de cada dia.

MENYS SUPÈRBIA I MÉS «NUMÀNCIES».

Arra­co­nem els xeics i tor­nem-nos a estrènyer el cin­turó. A l'hora de començar un pro­jecte al cap­da­vant d'un club de fut­bol, no són pocs els ges­tors que citen l'exem­ple del Numància per emmi­ra­llar-s'hi. Un cas curiós, el d'aquest club de Sòria que es va fer simpàtic i mediàtic amb aque­lla copa del 1996. Va ser en aque­lla mateixa època que el Numància va treure el cap per pri­mera vegada a segona A, i ja no s'ha mogut del fut­bol pro­fes­si­o­nal. Arran del pri­mer ascens a pri­mera, es va endeu­tar, però l'experiència li va ser­vir per saber el que no havia de fer. I a par­tir d'aquell moment, mai més s'han tor­nat bojos, ni amb els tres ascen­sos poste­ri­ors a dalt de tot ni quan han bai­xat. Sem­pre amb seny. La demos­tració? Fa cinc anys que el club pre­senta superàvit. I aquesta set­mana ha pre­su­mit de rebre la noti­fi­cació de la LFP i l'AFE que no ha rebut cap denúncia per impa­ga­ments a juga­dors... per novè estiu con­se­cu­tiu. Un model, una gestió exem­plar. Queda bé citar-la, però a l'hora de la veri­tat, algú se la creu i hi aposta de veri­tat? Algun altre club té el mateix seny? Sem­bla sen­zill, això de tocar de peus a terra. En fut­bol, però, passa massa sovint que fer el més sim­ple és el que més costa de veure.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.